Treball cooperatiu: El coneixement ètic

ESQUEMA (feta amb el prezi)

VOCABULARI

Atenció: capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció, deixant els altres estímuls rebuts en la penombra

Axioma: proposició que no es pot demostrar, però que serveix com a fonament per a tot un sistema de veritats que es construeixen sobre ell

Concepte: conjunt de trets, notes o aspectes, que permeten identificar o classificar individus i objectes

Condició: circumstància, manera d'ésser, essencial perquè una cosa sigui o s'esdevingui

Conflicte: estat d’oposició

Costum: manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie

Democràcia: forma de govern i de la societat basada en la llibertat individual i la sobirania popular

Dignitat: valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets

Dogmatisme: hi ha veritats absolutes

Dret: facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot

Escèptics: persones que no creuen en l’existència de cap veritat, ni absoluta ni relativa

Ètica: teoria per resoldre els problemes morals, elaborada a partir de coneixements inductius presos de la història, de la psicologia, de la cultura o de qualsevol altra ciència, i que aspira a ser suficientment corroborada, i assolir una acceptació universal

Experiència: coneixement viscut i acumulat en la nostra memòria

Felicitat: estat d’ànim positiu. Meta que persegueix la filosofia

Felicitat objectiva: la forma de conviure, de relacionar-nos amb els altres, en l’afirmació dels valors que augmenten la nostra possibilitat de portar una vida desitjable i justa

Felicitat subjectiva: el que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres

Filosofia de la moral: estudia la moral com a part de la cultura humana, tenint-ne en compte la genealogia i els criteris de validesa

Llei del progrés moral de la humanitat: tota societat, cultura o religió, quan es deslliura de la misèria extrema, la por, la ignorància, el dogmatisme i l’odi al veí, camina convergentment cap un model ètic que inclou: la defensa de drets individuals, la participació en el poder, la lluita contra les discriminacions, la racionalitat com a forma de resoldre problemes, la funció social de la propietat, les seguretats jurídiques i les conductes d’ajuda

Mètode hipoteticodeductiu: permet elaborar una teoria ètica, una moral amb pretensions d’universalitat

Moral: sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents. Hi ha tantes morals com cultures

Moral transcultural: ètica

Norma: regla o pauta que cal aplicar per realitzar un raonament correcte

Normes de dret: s’imposen per coacció de l’autoritat

Normes morals: s’imposen per pressió social

Normes que provenen del costum: s’imposen per ensinistrament

Orígen: arjé

Problema: obstacle o limitació a la llibertat humana

Raó: manera de pensar basada en el pensament racional-filosòfic que inclour tots els fets científicament probables que utilitza arguments i que estableix lleis naturals que tenen un compliment necessari

Relativisme: no hi ha veritats absolutes. És subjectiu, ja que depèn de qui les defensa

Relativistes morals: persones que consideren que no es poden establir valors o normes universals

Valor: qualitat positiva o negativa, agradable o desagradable, atractiva o repulsiva, bona o dolenta, que tenen les persones, les coses o les accions, en relació al subjecte que les percep

Virtut: potència, eficàcia, d'alguna cosa

 

MOTS ENCREUATS

                                                          

(Fet per tot el grup)

La moral

A classe hem vist un reportatge sobre el programa "Redes", emès per "la 2" i que protagonitza Eduard Punset. En aquest reportatge hem pogut veure les conclusions a les que va arribar Mark Hauser sobre la moralitat.

Aquest psicòleg de la Universitat de Harvard afirma que la moral és innata, és a dir, naixem amb ella. Hi ha uns principis universals que ens fan distinguir entre el bé i el mal que portem als gens. Per tant, defensa que, encara que la religió vulgui ensenyar moral, les persones no morals ja en tenen perquè han nascut amb ella.

Parla sobre la capacitat exclusivament humana de la correspondència: ajudem a algú o fem algun favor, esperant-ne un altre a canvi. No cal que ens el tornin a l'instant, però si que esperem que ens retornin l'ajuda al cap d'un temps. En canvi, la resta d'animals s'ajuden entre sí però no esperen res a canvi, no tenen aquesta capacitat de correspondència.

Tot i així, les tres primeres qualitats humanes que apareixen són:

1- El narcicisme: és la primera qualitat que apareix, ja que al viure en societat, l'individu vol quedar bé davant del grup. Exemple: esperar el teu torn a la cua de l'autobús i no ser egoísta i colar-te davant de tots.

2- Empatia: és la segona qualitat que apareix en els humans. L'empatia consisteix en saber interpretar els sentiments i sensacions de les altres persones. Exemple: ajudar econòmicament a un país afectat per un terratrèmol o tsunami sense conèixer cap habitant. L'empatia que sents fa que reconeguis el dolor i el mal moment que passen.

3-Llenguatge: diu que la capacitat d'apendre el llenguatge també és innata i apareix ràpidament en els humans (quan som nadons). Com a exemple va posar un dels grans defensors de la teoria sobre el llenguatge, Noam Chomsky. Chomsky, igual que Hauser, són innatistes, és a dir, que defensen que hi ha qualitats com el llenguatge amb les quals es néix. Chomsky va demostrar la seva teoria amb fets observables a partir de la conducta dels nens: aquests, parlen tot i la pobresa d'estímuls. Així, el llenguatge creix igual que et creixen els peus.

Per tant, si podem observar accions de caràcter moral que un nen porta a terme sense haver-les vist abans (per tant, no les està imitant), podem concloure que la moral és innata.

En el reportatge també s'explica la importància que se li dóna a les accions, mentre que les omissions no ho són tant. Si tu mates a algú directament, se't jutjarà per haver-ho fet (acció). En canvi, si no col·labores amb cap ONG vol dir que no estàs ajudant a persones i per tant, estàs deixant que morin. Però com que és una omissió, no ets conscient que "estàs deixant que mori gent" al no col·laborar amb cap ONG, no se't jutjarà. El què diferencia les accions de les omissions és la intencionalitat: en les accions hi ha una intenció clara, mentre que en les omissions no n'hi ha o és difícil de veure-la. Tot i així, hi ha països en què si no ajudes a algú que es vol fer mal, ets tan culpable per no haver-lo ajudat com si haguéssis estat tu el que li ha fet el mal.

Per altra banda, ens parlen sobre la gramàtica universal de la moral. Diuen que és igual per a tots, però que la forma de concretar-la és diferent. Per exemple, al sud d'Estats Units, si l'home descobreix a la seva dona al llit amb un altre home, ell és qui s'encarrega de castigar-la, mentre que a països musulmans, si un home enganxa a la seva dona amb un amant, és la família femenina de la dona (ties, mare, germanes, cunyades...) qui s'encarreguen de castigar-la. La gramàtica moral, per tant, és igual per a tots: la infidelitat no està ben vista en cap cultura, però la forma, en aquest cas, la persona que concreta el càstig és diferent segons la cultura.

Per concloure, el reportatge de "Redes" parla sobre la conducta d'un humà quan està en un grup. Quan un humà està sol i ha d'anar en contra dels altres, és més dèbil perquè està sol; però quan forma part d'un grup, és a dir, està integrat en un grup, la seva conducta canvia. Els elements universals als quals les persones ens aferrem a l'hora de canviar el comportament són els "punts d'anclatge", que vindrien a ser uns punts referents per a pendre una decisió. Per fer més visual i exemplificar aquesta conclusió, van utilitzar un joc amb nens petits.

Aquest joc consistia en tirar la pilota als altres, i hi havia dos possiblitats: tirar-la al terra fent-la rebotar per passar-li a alguna persona, o tirar-la directament a alguna persona per "eliminar-la". La persona tocada per la pilota directament s'havia d'assentar al terra i només es podia tornar a aixecar si agafava la pilota i li tirava directament a algú altre. Per posar-hi més emoció, van lligar-li un braç a un nen, van tapar-li els ulls a una nena i a una altra li van lligar les cames. A mesura que el joc transcorria, vam poder observar diverses coses:

- Els que tiraven la pilota al principi no anaven a eliminar a la gent perquè apareixa el narcicisme i no volien quedar com uns egoistes davant dels altres.

- Quan s'eliminava algun dels nens "discapacitats", els altres intentaven ajudar-los perquè es salvéssin i es poguéssin tornar a posar d'empeus i seguir jugant. Això vol dir que va aflorar l'empatia en ells.

- En el moment en què van dir a quatre nens de formar un equip, aquests es van cohesionar i van eliminar moltíssim més ràpid i a més gent. Però quan els altres van veure que hi havia un grup, de forma independent també van dividir-se en grups per poder eliminar als nens del grup.

En conclusió, en aquest reportatge d'Eduard Punset hem pogut descobrir diversos aspectes de la ment humana com el narcicisme, el llenguatge, la gramàtica universal moral i la conducta quan es passa de ser un individu sol a formar part d'un equip.

Arnau Salvadó

Mètode comparatiu aplicat a la intel·ligència humana i dels animals

Per aplicar el mètode comparatiu en el cas de la intel·ligència humana i la dels primats ens basarem en el programa "Redes", presentat per Eduardo Punset, que s'emet a televisió espanyola.

Farem servir dos programes en concret dedicats a la comparació de la ment dels primats amb la dels humans a partir de les investigacions dels centres on treballen Joseph Call i Michael Tomasello, a Alemanya.

En el documental que hem vist a classe s'ha parlat sobre la intel·ligència dels humans posant especial èmfasi en l'espècie a la qual pertanyíem en els nostres orígens. Els 2 vídeos que hem vist es basen en l'anàlisi comparatiu entre aquests animals que ens precediren i nosaltres.

En el primer vídeo, Eduard Punset junt a un especialista observa el comportament d'alguns d'aquests micos. Els que presenten més semblances respecte els humans segons els estudis fets són: els bonobos, els orangutans i els ximpancès. S'hi observen actuacions força interessants en la seva forma d'actuar, que sembla molt lògica i raonada.

En el segon vídeo, s'analitza l'home i se'l compara amb els primats. En aquesta part, l'anàlisi comparatiu es fa més evident sotmetent a les mateixes proves tant a humans com a altres primats. En alguns casos, ells ens superen i pensen i actuen de forma inclús més ràpida que a la d'un nen entre 2 i 8 anys, com els que apareixen en el vídeo.

Segons un estudi realitzat, sempre generalitzant, els nens entre 2 i 8 anys actuen per la imitació i els costa molt més adonar-se de l'error que han comès i les conseqüències que origina.

El documental pretén deixar constància de les moltíssies semblances que tenim els homes envers els simis. Els simis, com també nosaltres, són capaços de: fabricar eines, indentificar que no tot és el que sembla que hauria de ser, buscar solucions a situacios adverses i aprendre dels erros per no topar dues vegades amb la mateixa pedra encara que a vegades sigui inevitable i equivocar-se.

La conclusió final extreta d'aquest programa de televisió envers el mètode comparatiu és que la diferència principal entre la intel·ligència dels micos i la nostra és el llenguatge. Ells no es comuniquen, de manera que quan aprenen o descobreixen alguna cosa, aquesta mor amb ells. En nosaltres, quan algú fa un descobriment, el transmet a un altre o el deixa per escrit de manera que quan algú altre neixi, aprengui els coneixements anteriors i pugui fer descobriments nous. Es tracta d'una intel·ligència acumulativa. En canvi, la intel·ligència de la resta dels primats queda estancada a causa de la inexistència del llenguatge.


Gerard Flynn                                                             

Filofotos

Quan algú que ens somia mor, es mor també una part de nosaltres, "de Miguel de Unamuno".

Tanca els ulls i veuràs, "de Joseph Joubert".

Gerard Flynn

Filòsofs i les seves obres

PLATÓ-Va ser un filòsof les obres del qual eren expressades mitjançant un diàleg, el protagonista del qual solia ser Sòcrates.

•  "Eutifron", en la qual tracta el tema de la pietat però no arriba a cap definició en concret.   
•  "Giorgias", ens parla de la política, de la injustícia i sobre la força que del poder sobre els filòsofs.
• "Fedon", tracta sobre l'ànima i també sobre la seva immortalitat.
• "Teeto", parla del coneixement vertader i les il·lusions del món.

ARISTÒTIL-la seva obra és més densa que la de Plató, no essent de caràcter tant literari, sinó moltes obres són les lliçons que impartia-

• "Sobre l'ànima", tracta de nou sobre la immortalitat de l'ànima. 
• "Sobre la Filosofia", critica la part matemàtica de la teoria de les Idees. 
• "Segons", està basada en la demostració científica.

FRIEDERICH NIETZSCHE-considerat un dels pensadors moderns alemans més influents del segle XIX- Malgrat la obra de Nietzsche és molt extensa, la classificació és únicament cronològica així que posaré dues obres seves:

• "Sobre la veritat i mentida en sentit extramoral", on fa una crítica del cientifisme i, per tant, del positivisme (corrent filosòfica que creu que l'únic coneixement autèntic és el científic).

• "L'Anticrist", on Nietzsche identifica en el cristianisme tot el mal social, la causa per la qual el Món sofreix.

RENÉ DESCARTES-va ser una de les figures clau de la revolució científica- No té etapes diferencials, però podem esmentar una de les seves obres més destacades:

• "Discurs del mètode per a dirigir correctament la raó i trobar la veritat en les ciències", on imposa nous principis filòsofics i intenta fer veure que la nova ciència, basada en les matemàtiques, triunfarà. 

DAVID HUME- figura clau de la Il·lustració escocesa- Tampoc té uns períodes senyalatats, així que esmentarem únicament una obra.

• "Tractat sobre la naturalesa humana" , és un intent de introduir els aspectes del mètode de raonament experimental en les qüestions ètiques.

Juliana Chiva

Resum dels temes 2 i 3

VOCABULARI DEL TEMA 2

Arjé: origen

Bé moral/Valor moral: qualitat que defineix les accions i la manera de ser d'una persona

Buda: líder espiritual d'Orient (Índia)

Confuci: líder espiritual d'Orient (Xina)

Tales de Milet: 1r filòsof d'Occident. Va ser presocràtic, és a dir, anterior a Sòcrates

Democràcia: forma de govern i de societat basada en la llibertat individual i la sobirania popular

Experiència: coneixement viscut i acumulat en la nostra memòria

Gir antropològic: l'home és el centre del món

Llibertat: poder escollir

Relativisme: no hi ha veritats absolutes. És subjectiu perquè depèn de qui les defensi

Escepticisme: actitud extrema. No hi ha ca veritat (ni absoluta ni relativa). Per tant, no podem saber res

Dogmatisme: hi ha veritats absolutes

Sentit: portes obertes al món perceptible

Sofista: filòsof que defensa els relativismes, és a dir, que les veritats depenen de qui les anunciï. Protàgores va dir: "L'home és la mesura de totes les coses"

MOTS ENCREUATS

 

VOCABULARI DEL TEMA 3

Sensació: acció d'un estímul sobre els nostres òrgans sensorials

Percepció: donar significat a un conjunt de sensacions. "Quan percebem, una fora es destaca del fons, i pren un significat"

Consciència: fenomen emergent que depèn del funcionament del cervell. Es produeix per la conjunció de molts elements diferents i que supera la mera suma dels elements

Concepte: conjunt de trets, notes o aspectes, que permeten identificar o classificar individus i objectes

Concepte perceptiu: selecció de trets que permeten reconèixer totes les percepcions d'un objecte, com percepcions de la mateixa cosa

Atenció: capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi percepció, deixant els altres estímuls rebuts en la penombra

Memòria: capacitat d'adquirir una informació o una habilitat, conservar-la, recuperar-la o utilitzar-la. Tipus de memòria:

- Icònica

- A curt termini

- A llarg termini

a) Semàntica

b) Anecdòtica

c) Procedimental

- De treball

Aprenentatge: procés psicològic destinat a facilitar l'adaptació dels organismes. Produeix: un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta

Condicionament clàssic: mecanime més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta

Intel·ligència lingüística: estableix que "pensem i aprenem amb paraules"

Intel·ligència social: estableix que "som éssers socials i la nostra intel·ligència és social"

Desig: consciència d'una necessitat o l'anticipació d'un premi

Sentiment: ens informa sobre l'estat del nostre organisme i sobre si els nostres desitjos o expectatives s'acompleixen o no

Aferrament: lligams afectius profunds, que poden provocar sentiments de moltes classes

Valor: qualitat positiva o negativa, agradable o desagradable, atractiva o repulsiva, bona o dolenta, que tenen les persones, les coses o les accions, en relació al subjecte que les percep

Voluntat: capacitat que té la intel·ligència de dirigir el seu propi comportament

Projecte: anticipació del futur, per mitjà de la qual planegem i dirigim la nostra acció

MOTS ENCREUATS

 



ESQUEMES (trobades pel prezi)

Gerard Flynn

Preguntes de la filosofia

Les persones comencen a filosofar moguts per l’admiració, admiració i curiositat davant els fenòmens més comuns d’ordre natural, psicològic, social, cultural,... Les preguntes filosòfiques mostren l’admiració i la curiositat que sentim pel que ens envolta.

Tots ens formulem preguntes filosòfiques i tots, en certs moments, intentem aconseguir respostes més o menys raonades a preguntes filosòfiques, mostrant una personal concepció del món. 

Juliana Chiva

Comentari de Text: "Las preguntas de Kant" de Francisco Rodríguez

1- De què ens parla el text?
El text parla i reflexiona sobre les preguntes que es va formular Kant (què puc saber, que puc fer, què puc esperar, què és l'home). Ens explica cada una d'elles, argumentant el seu punt de vista.

2- Quines idees defensa?
Defensa que hem de tenir coneixement sobre nosaltres mateixos, saber qui som i actuar en conseqüència. Has de conèixer la veritat sobre tu mateix. Defensa que les preguntes de Kant són les més importants i les que hauriem de saber respondre però que, en canvi, molt poca gent ho fa.

3- Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens vol dir l'autor? Quina distinció fa entre el coneixement i el saber?

Diu que és igual que sàpigues moltes coses i tinguis molta cultura, si no et coneixes a tu mateix, perquè és el que realment has de tenir. Has de conèixer la veritat sobre tu mateix, i que saber altres coses més banals no és tan important, sinó que és secundàri. El principal coneixement que has de tenir és el de la veritat per poder respondre les preguntes de Kant.

4- A quines conclusions arriba?
Arriba a la conclusió que hem de pensar racionalment perquè som humans, i que hauriem de donar resposta a les preguntes que formulava Kant per pendre's seriosament la condició d'huma. Hem de descobrir la veritat i diferenciar el bé del mal.

5- Hi estàs d'acord? Què en penses?
Estic d'acord en què hem de conèixer la veritat sobre nosaltres mateixos, ja que hem de conèixer qui som realment per poder actuar en conseqüència. Tot i això, és una pregunta difícil de respondre ja que les persones canvien al llarg de la seva vida segons les seves experiències, així que la pregunta te l'has de formular moltes vegades al llarg de la teva vida. Però, tot i ser difícil, estic d'acord en què has de saber la veritat per poder actuar lliurement, ja que si la saps, tens capacitat de decidir sobre la teva vida.

6- Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex "Futur incert":
Les idees dels dos textos són completament oposades. La canço de Sanjosex defensa actuar segons els teus impulsos, satisfer els capricis, evadir-se de la realitat si es complica i escapar per no afrontar els problemes. En canvi, el text de Francisco Rodríguez defensa el buscar respostes, afrontar els problemes, trobar la veritat i pensar de forma racional perquè som humans.


Arnau Salvadó
__________________________________________________________

1- De què ens parla el text?
El text parla d’anar més enllà de les simples respostes sense esforç i utilitzar la nostra capacitat de la raó com a mitjà del coneixement propi.

2- Quines idees defensa?
Defensa la idea de l’esforç propi per assolir els objectius personals, i que hem de tenir coneixement sobre nosaltres mateixos, saber qui som i actuar en conseqüència.

3- Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens vol dir l'autor? Quina distinció fa entre el coneixement i el saber?
Diu que el que veritat ens aporta la felicitat o satisfacció és conèixer-nos a nosaltres mateixos, sempre i quan es faci amb criteri. Per tant, la distinció que hi ha entre el saber i el coneixement és que el saber aspira al coneixement. 

4- A quines conclusions arriba?
Arriba a la conclusió que la resposta que cadascú doni a aquestes preguntes seran les que conformin la seva vida.

5- Hi estàs d'acord? Què en penses?
Sí, hi estem d'acord. Per arribar a conèixer-nos i fixar uns objectius hem de ser capaços de plantejar-nos el sentit de les coses.

6- Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex "Futur incert":
La lletra de la cançó té una idea contrària a la del text. L’essència del text és arribar al coneixement com a camí per aconseguir la felicitat, en canvi en aquesta cançó, l’individu defuig de la realitat i deixa d’enfrontar-se amb ella, sense voler trobar respostes a les preguntes que se li van apareixent al llarg de la seva vida.

Juliana Chiva i Gerard Flynn

Immanuel Kant

És el primer i el més important representant de l'idealisme alemany i és considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa Moderna, entre els segles XVIII i el XIX.

Segons Kant, si no sabem que és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com hem d'actuar i de viure. Cal sotmetre la raó humana a la crítica, i cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement.

La raó ha de definir les formes d'actuar i de viure dels homes. Kant anomena a aquestes ocupacions, els interessos essencials de la raó i n'assenyala tres en forma de pregunta:

• Què puc saber? (Pregunta epistemològica)
• Què he de fer? (Pregunta ètica)
• Què puc esperar? (Pregunta religiosa)

Però totes aquestes es resumeixen en una sola pregunta, el veritable propòsit de Kant:
"Què és l'home?"

Gerard Flynn

Resum del tema 1

PREGUNTES CLAU DEL TEMA 1: "L'ORIGEN VITAL DE LA FILOSOFIA"

Què és pensar?

És operant mentalment a partir d'una idea donada per un emissor o per nosaltres mateixos amb informacions per assolir una meta, d'acord amb regles, mètodes i criteris adients. També es pot relacionar amb: la voluntat, els sentiments, les emocions, a intencionalitat i/o el llenguatge.

Per a què serveix pensar?

Serveix per a tenir un criteri o trobar una resposta que ens permeti sentir-nos complets i coneixedors davant una idea.

Què passa quan algú no "pensa" el que diu, o el que fa? (En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)
Que en la majoria de casos donem o expressem la nostra opinió precipitadament, és a dir, que "no filtrem" abans de dir les coses. Un exemple d'aixó és la gent que definim com massa sincera que sovint no pensa les coses abans de dir-les i pot semblar desagradable i fins i tot irritant als altres.

Quins són els elements necessaris per al pensament? 

- Informació: dades o coneixements que hem d'utilitzar. Cal aprendre per pensar; i pensar per actuar.

- Operacions: activitats mentals que realitzem amb la informació.
- Regles, mètodes i criteris: ens permeten manipular la informació.

  a) Regla: norma o pauta que cal aplicar per realitzar un raonament correcte.

  b) Mètode: conjunt de regles.

  c) Criteri: regla per avaluar la veritat o la correcció d'alguna cosa.

- Meta: objectiu que volem assolir.

Què passa quan pensem sense mètode?

Que no som capaços d'adaptar la nostra informació de manera lògica i comprensible.

Quin és el mètode per a pensar correctament que va idear el filòsof René Descartes?

El mètode cartesià, que està format pels següents passos:

- Evidència: centrar-nos ens els fets irrefutables i deixar de banda prejudicis i falses suposicions.

- Anàlisi: dividir el problema en les seves parts més petites o individuals.

- Síntesi: es mostra el problema, ara sense error.

- Enumeració: revisió exhaustiva de tot el procés.

Per què és important "tenir criteri"? Què passa quan no tenim criteri?

Per saber si anem pel camí adient i si estem aconseguint el resultat que desitgem. Quan una persona no té criteri jutja les coses o pren decisions capriciosament, i com a resultat, sovint comet errors o injustícies.

Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència? Posa'n exemples.

Qualsevol mal ús del llenguatge, que seria un tipus d'intel·ligència segons Maslow; la intel·ligència lingüística, la qual associem amb el pensament discursiu. Com per exemple: faltar al respecte a algú utilitzant mots despectius o insults.

Creus que "parlar" és "fer"? Posa'n exemples
Sí. Pensem amb paraules; necessitem el llenguatge. Hi hauria molts possibles exemples, però una manera d'exemplificar i justificar aquesta qüestió és amb una altra: " es pot pensar sense paraules"?

Busca exemples de regles lògiques del pensament.
- Mòdus Ponens
- Mòdus Tollens

Com es pot distingir la "bona" informació de la "dolenta"'?
Depèn de molts factors com: de la fiabilitat de la font, dels nostres coneixements previs i de tenir un criteri que ens permeti justificar si la informació és vertadera.

Posa exemples d'activitats mentals que impliquin operacions, com ara relacionar, deduir o concloure. (En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)

1. En un problema de matemàtiques, (relacionem els nostres coneixements previs i en fem les operacions que considerem oportunes).

2. Quan fem anàlisi morfosintàctica a català, (relacionem els nostres coneixements previs i anem relacionant els mots que estiguin relacionats).

Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?

Que per pensar necessitem el llenguatge.

Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?

Que la pregunta és la manera d'encarar un problema.

Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de formular per tal de resoldre'l.

Un cas molt típic: un amic teu està enfadat amb tu. No t'ho diu però veus que es comporta de manera diferent amb tu i és llavors quan et qüestiones a què es deu. Et formules un sèrie de preguntes per trobar el motiu pel qual està enfadat i acabar-ho solucionant de la millor manera possible.

Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicil·lina.

Fleming va fer servir el que s'anomena el mètode científic, que consta de les següents parts:
- Observació d'un fet
- Plantejament de preguntes
- Recerca d'informació
- Plantejament d'una hipòtesi
- Part experimental: experiment i anàlisi dels resultats.
- Solució

Va descobrir la penicil·lina perquè estava estudiant un tipus de bacteri en unes plaques de vidre, i un dia va veure que en una no hi havien crescut bacteris perquè hi havia un fong que n'impedia el creixement. Va anar més enllà formulant-se una pregunta: "Per què aquell fong ha impedit que creixin els bacteris"?

Creus que es pot tenir "amor" al saber? Podem "enamorar-nos" del coneixement?

Sí, això és el que diu la filosofia. Sinó ens apassionem pel que fem i sabem, no podrem tenir amor per res.

Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè lava dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?

S'anomena Fal·làcia de l'Autoritat i no hi estic d'acord. El que ens diuen les persones importants, tot i que siguin importants, no té perquè ser veritat.

 

Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

Els dos es basen en la imaginació del propi ésser humà. Encara en l'actualitat existeixen aquestes formes de pensament i es manifesten en fets, com el vudú i el tarot.

És la religió una forma de pensament mític o màgic?

Es una forma de pensament mítica, que sorgeix per a resoldre els perquè d'una època passada i que encara és vigent avui dia.

Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica?

El pensament racional es basa en la raó, mentre que en els altres dos els fets succeeixen arbitràriament. No segueixen la mateixa lògica, un es basa en el logos i l'altre en els mites.

Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

No, no segueix cap logos (raó).

Per quina forma de pensament et decantes personalment?

Pel pensament racional. Avui dia el món és molt diferent de com era al segle XVI a.C, que és quan hi havia la creença dels mites i amb ells la creença dels éssers sobrenaturals. S'han demostrat moltes coses que abans es desconeixien i, segons la meva opinió, és la manera de pensar més sensata.

MOTS ENCREUATS

      

Gerard Flynn

Vocabulari

ARGUMENT: Raó a favor del que tu penses

BENESTAR: Estat de felicitat.

BONDAT: Valor moral

BRUIXERIA: Pseudociència, un tipus de pensament mític.

CONCLOURE: Resultat d'una deducció

DEDUCCIÓ: Operació mental lògica

DESCRIURE: Operació mental discursiva

EXPLICAR: Operació mental discursiva

EXPRESSAR: Operació mental discursiva

JUSTIFICAR: Argumentació que fem als altres

FELICITAT: Estat d'ànim positiu. Meta que persegueix la filosofía.

FILOSOFIA: Amor a la sabiesa

INDUCCIÓ: Deduccio que parteix de casos individuals i conclou una llei general.

LLENGUATGE: Capacitat de transformar idees i sentiments en paraules

PENSAMENT DISCURSIU: Pensament que es basa en el llenguatge verbal

PENSAMENT MÀGIC: Pensament irracional

PENSAMENT MÍTIC: Pensament irracional

PREGUNTES: Manera d'encarar adequadament un problema

PROBLEMA: Obstacle o limitació a la llibertat humana

RAONAMENT: Pensament sotmès a regles lògiques

SIL·LOGISME: Tipus clàssic de pensament

SIL·LOGISME DISJUNTIU: Es forma quan hi ha alternatives

SUPERSTICIÓ: Forma de pensament irracional.

                                   Olivia Robert Cordomi

El pas del Mite al Logos

Juliana Chiva

El pensament discursiu: Pensar és parlar

• El pensament humà és lingüístic, hi ha una relació de dependència absoluta entre el pensament i el llenguatge: necessitem les paraules per pensar.
• El mal ús de la intel·ligència ve donat pels valors al que un es basa.
• Parlar i fer és la mateixa cosa. Quan parlem estem actuant, utilitzem el llenguatge per realitzar alguna cosa. El llenguatge és el límit del món, només podem saber del món allò que podem expressar amb paraules.

Juliana Chiva

Pensament mític i màgic

1- Què tenen en comú els pensaments mític i màgic?

Per començar, els dos pensaments van aparèixer al principi de totes les cultures, ja que necessitaven poder explicar fenòmens que escapaven al seu coneixement.

Els dos són pensaments que no es sotmeten a regles lògiques ni a cap raonament, així com tampoc aporten arguments sòlids, ni creïbles ni comprobables científicament.

2- Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

El pensament mitològic ja no és una forma de pensament utilitzada en l'actualitat, tot i que totes les històries mitològiques encara s'estudien (a cultura clàssica, llatí...), però tothom té clar que eren històries inventades per explicar fenòmens inexplicables en aquell temps.

Tot i així, el pensament màgic encara és vigent avui en dia. Hi ha gent que es dedica a la bruixeria, la nigromància, predir el futur mitjançant el Tarot... Aquestes formes d'endevinació o pseudociències són la pervivència del pensament màgic.

3- La religió és pensament mític o màgic?

Crec que és una barreja dels dos. En part, és pensament mític ja que explica fenòmens impossibles mitjançant històries protagonitzades per persones (ex: Moisès divideix el Mar Roig en dos per escapar de l'esclavitut imposada pels egipcis). Per altra banda, també considero que la religió és pensament màgic, ja que expliquen fenòmens naturals de forma arbitrària: tot passa perquè Déu (Al·là, Jahvè...) ho vol, i no per algun fet explicable de forma científica i lògica.

4- Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el mític o màgic?

La principal diferència és que el pensament racional, tal i com indica el seu nom, és aquell pensament que utilitza la raó i la lògica com a base. A més a més, ofereix arguments i proves a la raó. En canvi, el pensament màgic es dedica a atribuir una aura misteriosa o sobrenatural als fets que no pot explicar. No dóna cap argument, tot passa perquè ha de passar i prou.

5- Per quina forma de pensament et decantes?

Jo em decanto pel pensament racional, ja que en ple s.XXI ja s'han desvelat (tot i que encara en queden molts) molts fets que abans s'explicaven amb el pensament màgic. La ciència està avançant molt, i dóna arguments i aporta proves sobre molts fets que fan inviable dir que passende forma arbitrària tal com succeeix amb el pensament màgic.

6- Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista nacional:

La veritat és que no sóc supersticiós: no crec que perquè se't caigui la sal a l'hora de dinar, obrir el paraigües en un lloc tancat o passar per sota d'una escala em porti mala sort. Tot i així, hi ha algunes supersticions que, tot i no creure-me-les, no m'agradaria provar. Un exemple seria trencar un mirall.

La superstició diu que si trenques un mirall tindras mala sort durant quinze anys. La veritat és que no ho crec, però intentaré no trencar cap mirall mai. Des del punt de vista lògic i raonable, el principal risc de trencar un mirall és que et pots tallar i per tant, poses en perill el teu físic.

(Fet per tot el grup)

"El corb i la serp"

Conte per mostrar les activitats del pensament:

Hi havia una vegada un corb que feia el seu niu en una roca però, cada any, una serp que vivia prop de la zona li menjava els seus pollets.

El corb li tenia molta ràbia a la serp, però no gosava combatre-la perquè sabia que no era tan poderós com ella.

Un dia, fart, va decidir venjar-se utilitzant la manya i no la força.

Al dia següent, la preciosa filla del rei vestida amb caríssims vestits de seda de diferents colors i estampats, jugava amb les seves donzelles havent deixat prèviament la seva garlanda d'or i diamants sobre un arbre del jardí on es trobaven.

El corb ho va veure i va prendre la garlanda amb la mala sort d'ésser vist i conseqüentment perseguit per tots els homes del poble. El corb va anar fins el lloc on es trobava la serp i allà hi va deixar la garlanda. El poble, en veure on estava la joia, va agafar-la i va matar la serp.

Les accions:

• Expressar: quan el corb expressa la ràbia que sentia envers la serp perquè li menjava els seus pollets. “El corb li tenia molta ràbia a la serp”...
• Descriure: quan l’autor descriu la princesa. ...”la preciosa filla del rei vestida amb caríssims vestits de seda de diferents colors i estampats”...
• Explicar: en la trama del relat, l’autor explica com el corb es desempallega de la serp mitjançant l’enginy. “Tot l'últim paràgraf”.
• Justificar: quan el corb justifica perquè no gosava combatre la serp. ...”perquè sabia que no era tan poderós com ella”.
• Pensar racionalment: quan el corb, ja fart d’aquella situació, decideix venjar-se de la serp de l’única manera que podia vèncer l’animal. “Un dia, fart, va decidir venjar-se utilitzant la manya i no la força”.

(Fet per tot el grup)

El pensament

1. Què és pensar?

Pensar és operar mentalment amb informacions per assolir una meta, d'acord amb regles, mètodes i criteris. També es pot associar amb: la voluntat, els sentiments, la intencionalitat i el llenguatge.

2. Per a què serveix pensar?

Pensar és una necessitat i condició humana. Cal que pensem per poder comunicar-nos amb l'exterior, per poder rebre i respondre als estímuls que rebem. Així que podríem dir que necessitem el pensament per resoldre els problemes que se'ns plantegen: rebem una informació, la processem seguint uns criteris i finalment arribem a una solució.

3. Què passa quan algú no "pensa" el que diu o el que fa?

Quan algú no pensa el que diu o el que fa no aconsegueix actuar com caldria, sinó que es deixa portar pels seus impulsos. Com a conseqüència no s'adona dels afers que poden comportar les seves accions o les seves paraules, i és possible que després se’n penedeixi. 

Gerard Flynn