Preguntes de la filosofia

Les persones comencen a filosofar moguts per l’admiració, admiració i curiositat davant els fenòmens més comuns d’ordre natural, psicològic, social, cultural,... Les preguntes filosòfiques mostren l’admiració i la curiositat que sentim pel que ens envolta.

Tots ens formulem preguntes filosòfiques i tots, en certs moments, intentem aconseguir respostes més o menys raonades a preguntes filosòfiques, mostrant una personal concepció del món. 

Juliana Chiva

Comentari de Text: "Las preguntas de Kant" de Francisco Rodríguez

1- De què ens parla el text?
El text parla i reflexiona sobre les preguntes que es va formular Kant (què puc saber, que puc fer, què puc esperar, què és l'home). Ens explica cada una d'elles, argumentant el seu punt de vista.

2- Quines idees defensa?
Defensa que hem de tenir coneixement sobre nosaltres mateixos, saber qui som i actuar en conseqüència. Has de conèixer la veritat sobre tu mateix. Defensa que les preguntes de Kant són les més importants i les que hauriem de saber respondre però que, en canvi, molt poca gent ho fa.

3- Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens vol dir l'autor? Quina distinció fa entre el coneixement i el saber?

Diu que és igual que sàpigues moltes coses i tinguis molta cultura, si no et coneixes a tu mateix, perquè és el que realment has de tenir. Has de conèixer la veritat sobre tu mateix, i que saber altres coses més banals no és tan important, sinó que és secundàri. El principal coneixement que has de tenir és el de la veritat per poder respondre les preguntes de Kant.

4- A quines conclusions arriba?
Arriba a la conclusió que hem de pensar racionalment perquè som humans, i que hauriem de donar resposta a les preguntes que formulava Kant per pendre's seriosament la condició d'huma. Hem de descobrir la veritat i diferenciar el bé del mal.

5- Hi estàs d'acord? Què en penses?
Estic d'acord en què hem de conèixer la veritat sobre nosaltres mateixos, ja que hem de conèixer qui som realment per poder actuar en conseqüència. Tot i això, és una pregunta difícil de respondre ja que les persones canvien al llarg de la seva vida segons les seves experiències, així que la pregunta te l'has de formular moltes vegades al llarg de la teva vida. Però, tot i ser difícil, estic d'acord en què has de saber la veritat per poder actuar lliurement, ja que si la saps, tens capacitat de decidir sobre la teva vida.

6- Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex "Futur incert":
Les idees dels dos textos són completament oposades. La canço de Sanjosex defensa actuar segons els teus impulsos, satisfer els capricis, evadir-se de la realitat si es complica i escapar per no afrontar els problemes. En canvi, el text de Francisco Rodríguez defensa el buscar respostes, afrontar els problemes, trobar la veritat i pensar de forma racional perquè som humans.


Arnau Salvadó
__________________________________________________________

1- De què ens parla el text?
El text parla d’anar més enllà de les simples respostes sense esforç i utilitzar la nostra capacitat de la raó com a mitjà del coneixement propi.

2- Quines idees defensa?
Defensa la idea de l’esforç propi per assolir els objectius personals, i que hem de tenir coneixement sobre nosaltres mateixos, saber qui som i actuar en conseqüència.

3- Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens vol dir l'autor? Quina distinció fa entre el coneixement i el saber?
Diu que el que veritat ens aporta la felicitat o satisfacció és conèixer-nos a nosaltres mateixos, sempre i quan es faci amb criteri. Per tant, la distinció que hi ha entre el saber i el coneixement és que el saber aspira al coneixement. 

4- A quines conclusions arriba?
Arriba a la conclusió que la resposta que cadascú doni a aquestes preguntes seran les que conformin la seva vida.

5- Hi estàs d'acord? Què en penses?
Sí, hi estem d'acord. Per arribar a conèixer-nos i fixar uns objectius hem de ser capaços de plantejar-nos el sentit de les coses.

6- Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex "Futur incert":
La lletra de la cançó té una idea contrària a la del text. L’essència del text és arribar al coneixement com a camí per aconseguir la felicitat, en canvi en aquesta cançó, l’individu defuig de la realitat i deixa d’enfrontar-se amb ella, sense voler trobar respostes a les preguntes que se li van apareixent al llarg de la seva vida.

Juliana Chiva i Gerard Flynn

Immanuel Kant

És el primer i el més important representant de l'idealisme alemany i és considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa Moderna, entre els segles XVIII i el XIX.

Segons Kant, si no sabem que és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com hem d'actuar i de viure. Cal sotmetre la raó humana a la crítica, i cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement.

La raó ha de definir les formes d'actuar i de viure dels homes. Kant anomena a aquestes ocupacions, els interessos essencials de la raó i n'assenyala tres en forma de pregunta:

• Què puc saber? (Pregunta epistemològica)
• Què he de fer? (Pregunta ètica)
• Què puc esperar? (Pregunta religiosa)

Però totes aquestes es resumeixen en una sola pregunta, el veritable propòsit de Kant:
"Què és l'home?"

Gerard Flynn

Resum del tema 1

PREGUNTES CLAU DEL TEMA 1: "L'ORIGEN VITAL DE LA FILOSOFIA"

Què és pensar?

És operant mentalment a partir d'una idea donada per un emissor o per nosaltres mateixos amb informacions per assolir una meta, d'acord amb regles, mètodes i criteris adients. També es pot relacionar amb: la voluntat, els sentiments, les emocions, a intencionalitat i/o el llenguatge.

Per a què serveix pensar?

Serveix per a tenir un criteri o trobar una resposta que ens permeti sentir-nos complets i coneixedors davant una idea.

Què passa quan algú no "pensa" el que diu, o el que fa? (En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)
Que en la majoria de casos donem o expressem la nostra opinió precipitadament, és a dir, que "no filtrem" abans de dir les coses. Un exemple d'aixó és la gent que definim com massa sincera que sovint no pensa les coses abans de dir-les i pot semblar desagradable i fins i tot irritant als altres.

Quins són els elements necessaris per al pensament? 

- Informació: dades o coneixements que hem d'utilitzar. Cal aprendre per pensar; i pensar per actuar.

- Operacions: activitats mentals que realitzem amb la informació.
- Regles, mètodes i criteris: ens permeten manipular la informació.

  a) Regla: norma o pauta que cal aplicar per realitzar un raonament correcte.

  b) Mètode: conjunt de regles.

  c) Criteri: regla per avaluar la veritat o la correcció d'alguna cosa.

- Meta: objectiu que volem assolir.

Què passa quan pensem sense mètode?

Que no som capaços d'adaptar la nostra informació de manera lògica i comprensible.

Quin és el mètode per a pensar correctament que va idear el filòsof René Descartes?

El mètode cartesià, que està format pels següents passos:

- Evidència: centrar-nos ens els fets irrefutables i deixar de banda prejudicis i falses suposicions.

- Anàlisi: dividir el problema en les seves parts més petites o individuals.

- Síntesi: es mostra el problema, ara sense error.

- Enumeració: revisió exhaustiva de tot el procés.

Per què és important "tenir criteri"? Què passa quan no tenim criteri?

Per saber si anem pel camí adient i si estem aconseguint el resultat que desitgem. Quan una persona no té criteri jutja les coses o pren decisions capriciosament, i com a resultat, sovint comet errors o injustícies.

Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència? Posa'n exemples.

Qualsevol mal ús del llenguatge, que seria un tipus d'intel·ligència segons Maslow; la intel·ligència lingüística, la qual associem amb el pensament discursiu. Com per exemple: faltar al respecte a algú utilitzant mots despectius o insults.

Creus que "parlar" és "fer"? Posa'n exemples
Sí. Pensem amb paraules; necessitem el llenguatge. Hi hauria molts possibles exemples, però una manera d'exemplificar i justificar aquesta qüestió és amb una altra: " es pot pensar sense paraules"?

Busca exemples de regles lògiques del pensament.
- Mòdus Ponens
- Mòdus Tollens

Com es pot distingir la "bona" informació de la "dolenta"'?
Depèn de molts factors com: de la fiabilitat de la font, dels nostres coneixements previs i de tenir un criteri que ens permeti justificar si la informació és vertadera.

Posa exemples d'activitats mentals que impliquin operacions, com ara relacionar, deduir o concloure. (En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)

1. En un problema de matemàtiques, (relacionem els nostres coneixements previs i en fem les operacions que considerem oportunes).

2. Quan fem anàlisi morfosintàctica a català, (relacionem els nostres coneixements previs i anem relacionant els mots que estiguin relacionats).

Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?

Que per pensar necessitem el llenguatge.

Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?

Que la pregunta és la manera d'encarar un problema.

Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de formular per tal de resoldre'l.

Un cas molt típic: un amic teu està enfadat amb tu. No t'ho diu però veus que es comporta de manera diferent amb tu i és llavors quan et qüestiones a què es deu. Et formules un sèrie de preguntes per trobar el motiu pel qual està enfadat i acabar-ho solucionant de la millor manera possible.

Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicil·lina.

Fleming va fer servir el que s'anomena el mètode científic, que consta de les següents parts:
- Observació d'un fet
- Plantejament de preguntes
- Recerca d'informació
- Plantejament d'una hipòtesi
- Part experimental: experiment i anàlisi dels resultats.
- Solució

Va descobrir la penicil·lina perquè estava estudiant un tipus de bacteri en unes plaques de vidre, i un dia va veure que en una no hi havien crescut bacteris perquè hi havia un fong que n'impedia el creixement. Va anar més enllà formulant-se una pregunta: "Per què aquell fong ha impedit que creixin els bacteris"?

Creus que es pot tenir "amor" al saber? Podem "enamorar-nos" del coneixement?

Sí, això és el que diu la filosofia. Sinó ens apassionem pel que fem i sabem, no podrem tenir amor per res.

Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè lava dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?

S'anomena Fal·làcia de l'Autoritat i no hi estic d'acord. El que ens diuen les persones importants, tot i que siguin importants, no té perquè ser veritat.

 

Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

Els dos es basen en la imaginació del propi ésser humà. Encara en l'actualitat existeixen aquestes formes de pensament i es manifesten en fets, com el vudú i el tarot.

És la religió una forma de pensament mític o màgic?

Es una forma de pensament mítica, que sorgeix per a resoldre els perquè d'una època passada i que encara és vigent avui dia.

Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica?

El pensament racional es basa en la raó, mentre que en els altres dos els fets succeeixen arbitràriament. No segueixen la mateixa lògica, un es basa en el logos i l'altre en els mites.

Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

No, no segueix cap logos (raó).

Per quina forma de pensament et decantes personalment?

Pel pensament racional. Avui dia el món és molt diferent de com era al segle XVI a.C, que és quan hi havia la creença dels mites i amb ells la creença dels éssers sobrenaturals. S'han demostrat moltes coses que abans es desconeixien i, segons la meva opinió, és la manera de pensar més sensata.

MOTS ENCREUATS

      

Gerard Flynn

Vocabulari

ARGUMENT: Raó a favor del que tu penses

BENESTAR: Estat de felicitat.

BONDAT: Valor moral

BRUIXERIA: Pseudociència, un tipus de pensament mític.

CONCLOURE: Resultat d'una deducció

DEDUCCIÓ: Operació mental lògica

DESCRIURE: Operació mental discursiva

EXPLICAR: Operació mental discursiva

EXPRESSAR: Operació mental discursiva

JUSTIFICAR: Argumentació que fem als altres

FELICITAT: Estat d'ànim positiu. Meta que persegueix la filosofía.

FILOSOFIA: Amor a la sabiesa

INDUCCIÓ: Deduccio que parteix de casos individuals i conclou una llei general.

LLENGUATGE: Capacitat de transformar idees i sentiments en paraules

PENSAMENT DISCURSIU: Pensament que es basa en el llenguatge verbal

PENSAMENT MÀGIC: Pensament irracional

PENSAMENT MÍTIC: Pensament irracional

PREGUNTES: Manera d'encarar adequadament un problema

PROBLEMA: Obstacle o limitació a la llibertat humana

RAONAMENT: Pensament sotmès a regles lògiques

SIL·LOGISME: Tipus clàssic de pensament

SIL·LOGISME DISJUNTIU: Es forma quan hi ha alternatives

SUPERSTICIÓ: Forma de pensament irracional.

                                   Olivia Robert Cordomi

El pas del Mite al Logos

Juliana Chiva

El pensament discursiu: Pensar és parlar

• El pensament humà és lingüístic, hi ha una relació de dependència absoluta entre el pensament i el llenguatge: necessitem les paraules per pensar.
• El mal ús de la intel·ligència ve donat pels valors al que un es basa.
• Parlar i fer és la mateixa cosa. Quan parlem estem actuant, utilitzem el llenguatge per realitzar alguna cosa. El llenguatge és el límit del món, només podem saber del món allò que podem expressar amb paraules.

Juliana Chiva

Pensament mític i màgic

1- Què tenen en comú els pensaments mític i màgic?

Per començar, els dos pensaments van aparèixer al principi de totes les cultures, ja que necessitaven poder explicar fenòmens que escapaven al seu coneixement.

Els dos són pensaments que no es sotmeten a regles lògiques ni a cap raonament, així com tampoc aporten arguments sòlids, ni creïbles ni comprobables científicament.

2- Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

El pensament mitològic ja no és una forma de pensament utilitzada en l'actualitat, tot i que totes les històries mitològiques encara s'estudien (a cultura clàssica, llatí...), però tothom té clar que eren històries inventades per explicar fenòmens inexplicables en aquell temps.

Tot i així, el pensament màgic encara és vigent avui en dia. Hi ha gent que es dedica a la bruixeria, la nigromància, predir el futur mitjançant el Tarot... Aquestes formes d'endevinació o pseudociències són la pervivència del pensament màgic.

3- La religió és pensament mític o màgic?

Crec que és una barreja dels dos. En part, és pensament mític ja que explica fenòmens impossibles mitjançant històries protagonitzades per persones (ex: Moisès divideix el Mar Roig en dos per escapar de l'esclavitut imposada pels egipcis). Per altra banda, també considero que la religió és pensament màgic, ja que expliquen fenòmens naturals de forma arbitrària: tot passa perquè Déu (Al·là, Jahvè...) ho vol, i no per algun fet explicable de forma científica i lògica.

4- Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el mític o màgic?

La principal diferència és que el pensament racional, tal i com indica el seu nom, és aquell pensament que utilitza la raó i la lògica com a base. A més a més, ofereix arguments i proves a la raó. En canvi, el pensament màgic es dedica a atribuir una aura misteriosa o sobrenatural als fets que no pot explicar. No dóna cap argument, tot passa perquè ha de passar i prou.

5- Per quina forma de pensament et decantes?

Jo em decanto pel pensament racional, ja que en ple s.XXI ja s'han desvelat (tot i que encara en queden molts) molts fets que abans s'explicaven amb el pensament màgic. La ciència està avançant molt, i dóna arguments i aporta proves sobre molts fets que fan inviable dir que passende forma arbitrària tal com succeeix amb el pensament màgic.

6- Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista nacional:

La veritat és que no sóc supersticiós: no crec que perquè se't caigui la sal a l'hora de dinar, obrir el paraigües en un lloc tancat o passar per sota d'una escala em porti mala sort. Tot i així, hi ha algunes supersticions que, tot i no creure-me-les, no m'agradaria provar. Un exemple seria trencar un mirall.

La superstició diu que si trenques un mirall tindras mala sort durant quinze anys. La veritat és que no ho crec, però intentaré no trencar cap mirall mai. Des del punt de vista lògic i raonable, el principal risc de trencar un mirall és que et pots tallar i per tant, poses en perill el teu físic.

(Fet per tot el grup)

"El corb i la serp"

Conte per mostrar les activitats del pensament:

Hi havia una vegada un corb que feia el seu niu en una roca però, cada any, una serp que vivia prop de la zona li menjava els seus pollets.

El corb li tenia molta ràbia a la serp, però no gosava combatre-la perquè sabia que no era tan poderós com ella.

Un dia, fart, va decidir venjar-se utilitzant la manya i no la força.

Al dia següent, la preciosa filla del rei vestida amb caríssims vestits de seda de diferents colors i estampats, jugava amb les seves donzelles havent deixat prèviament la seva garlanda d'or i diamants sobre un arbre del jardí on es trobaven.

El corb ho va veure i va prendre la garlanda amb la mala sort d'ésser vist i conseqüentment perseguit per tots els homes del poble. El corb va anar fins el lloc on es trobava la serp i allà hi va deixar la garlanda. El poble, en veure on estava la joia, va agafar-la i va matar la serp.

Les accions:

• Expressar: quan el corb expressa la ràbia que sentia envers la serp perquè li menjava els seus pollets. “El corb li tenia molta ràbia a la serp”...
• Descriure: quan l’autor descriu la princesa. ...”la preciosa filla del rei vestida amb caríssims vestits de seda de diferents colors i estampats”...
• Explicar: en la trama del relat, l’autor explica com el corb es desempallega de la serp mitjançant l’enginy. “Tot l'últim paràgraf”.
• Justificar: quan el corb justifica perquè no gosava combatre la serp. ...”perquè sabia que no era tan poderós com ella”.
• Pensar racionalment: quan el corb, ja fart d’aquella situació, decideix venjar-se de la serp de l’única manera que podia vèncer l’animal. “Un dia, fart, va decidir venjar-se utilitzant la manya i no la força”.

(Fet per tot el grup)

El pensament

1. Què és pensar?

Pensar és operar mentalment amb informacions per assolir una meta, d'acord amb regles, mètodes i criteris. També es pot associar amb: la voluntat, els sentiments, la intencionalitat i el llenguatge.

2. Per a què serveix pensar?

Pensar és una necessitat i condició humana. Cal que pensem per poder comunicar-nos amb l'exterior, per poder rebre i respondre als estímuls que rebem. Així que podríem dir que necessitem el pensament per resoldre els problemes que se'ns plantegen: rebem una informació, la processem seguint uns criteris i finalment arribem a una solució.

3. Què passa quan algú no "pensa" el que diu o el que fa?

Quan algú no pensa el que diu o el que fa no aconsegueix actuar com caldria, sinó que es deixa portar pels seus impulsos. Com a conseqüència no s'adona dels afers que poden comportar les seves accions o les seves paraules, i és possible que després se’n penedeixi. 

Gerard Flynn

Sóc un cervell o tinc un cervell?

Com la majoria de preguntes filosòfiques, aquesta pregunta és relativa; depèn de com s’enfoqui la qüestió, la resposta variarà. Pel que fa a la meva manera de pensar, les dues poden ser perfectament vàlides si són argumentades amb coherència.

Un tret molt interessant de la filosofia és que, moltes vegades, la millor manera de contestar una pregunta és formulant-ne una altra. En aquest cas em plantejo; “qui sóc jo”?

Si considero el “jo” com a cosa física, com a un cos que s’alimenta, es relaciona, es mou i pensa, pensaré que “tinc un cervell”. Consideraré que el “jo” és tot el conjunt físic i que el cervell n’és només una part.

En canvi, si considero que el “jo” és el que fa a l’individu diferenciar-se de la resta a més de pels seus trets físics, pensaré que “sóc un cervell”. Llavors per a mi, el “jo” serà la identitat, el caràcter, la manera de fer i de pensar, els valors i la personalitat. Consideraré que el “jo” no serà més que el cervell perquè és qui ens fa ser el que realment som.

Quan morim, tan sols queda el cos amb nosaltres, això fa que el cos no sigui tan indispensable i que el motiu de la mort sigui un altre, que és que l’ànima se’n va i ens fa desaparèixer. No es pot dir que l’ànima sigui el cervell perquè és una cosa abstracta que ningú és capaç de dir què és al 100%, però sí que sabem que el cervell n’és una part i que marxa amb ella.

Sabent això doncs, hauríem de decantar-nos per quina de les dues respostes és la que considerem correcta. Sempre hem de donar la nostra opinió reflexionant-hi el temps que ens sigui necessari o creiem oportú i mai conformar-nos amb un “és relatiu” perquè això és massa fàcil.

La meva opinió és que “som un cervell”. Penso que sóc la meva personalitat i que si em posessin en un altre cos, “això s’ha tractat en moltes pel·lícules” seguiria sent jo mateix perquè conservaria el meu cervell i, per tant, la meva identitat.

Un exemple per corroborar el que penso és el que es tracta en les pel·lícules “Tú a Londres y yo a California” i a "Matrix".

Tú a Londres y yo a California:

Es tracta de dues germanes bessones que s’han de separar quan tenen uns pocs mesos perquè els pares se separen i cada un es queda amb una de les dues filles. Les dues germanes, que creien ser filles úniques, es troben en un Campament d’Estiu i descobreixen la veritat. Al llarg del Campament es fan molt amigues, i decideixen “intercanviar-se” sense que les seves famílies ho sàpiguen. A mesura que vagi avançant la pel·lícula veurem que els costarà més del que pensaven enganyar-los a tots i la veritat sortirà a la llum perquè, tot i les seves semblances físiques el que les fa diferents és com són realment.

Matrix:

És una pel·lícula de ciència ficció. El protagonista, de dia Thomas Anderson treballant com a programador informàtic i de nit Neo com a intrús passa la vida buscant a una persona, Morfeu, i fent-se una única pregunta: "Què és Matrix"?

Al desenllaç de la pel·lícula, Neo descobreix què és. Descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. 

Sabent això doncs, observem que a aquesta pel·lícula li donen moltíssima importància al servei, encara que d'una manera totalmet surrealista i de cara a un futur llunyà, però al llarg

de la pel·lícula defensa la idea que aquest òrgan és el que ens fa ser el que som.

Per tant, aquestes dues pel·lícules defensen la meva postura; “som un cervell”.

Gerard Flynn

Seríem feliços si la paraula "felicitat" no existís?

El llenguatge és la forma d'expressar els nostres pensaments, sensacions, emocions... La felicitat és una paraula que entra dins del nostre llenguatge i representa una de les millors sensacions que pot experimentar un humà. Però, si no existís la paraula "felicitat", què sentiriem?

Jo crec que sí que sentiriem la mateixa sensació que ens proporciona plaer i ens fa somriure, ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos, però no sabriem com expressar-ho. No sabriem com anomenar aquesta sensació, però interiorment la sentiriem. Somriuriem, sentiriem eufòria o ens expressariem d'alguna forma que no fos la verbal, però seguiriem sentint "aquella sensació sense nom".

En conclusió, jo crec que la sensació no cambiaria, sino que cambiaria la forma d'expressar-la al no tenir un nom per designar-la.

Arnau Salvadó
__________________________________________________________

La felicitat és un estat d’ànim personal i subjectiu que tot ésser humà busca i no sempre troba. Tenim dependència d’aquest sentiment, i la majoria de vegades, per ser feliços necessitem compartir moments amb la gent que ens envolta. No som més que això, animals socials que necessiten sentir-se bé amb ells mateixos i, sobretot, veure que són acceptats pels altres.

Per tant, considero que encara que no hi hagués cap paraula amb la qual designar aquest sentiment, el seguiríem tenint i, el més important, sentint. Que no hi hagi cap nom per referir-se a totes aquestes sensacions no farà que desapareguin, suposo que simplement en desconeixerem l’existència o no sabrem què és, quan apareix ni si és el que busquem.

Gerard Flynn