A classe hem vist un reportatge sobre el programa "Redes", emès per "la 2" i que protagonitza Eduard Punset. En aquest reportatge hem pogut veure les conclusions a les que va arribar Mark Hauser sobre la moralitat.
Aquest psicòleg de la Universitat de Harvard afirma que la moral és innata, és a dir, naixem amb ella. Hi ha uns principis universals que ens fan distinguir entre el bé i el mal que portem als gens. Per tant, defensa que, encara que la religió vulgui ensenyar moral, les persones no morals ja en tenen perquè han nascut amb ella.
Parla sobre la capacitat exclusivament humana de la correspondència: ajudem a algú o fem algun favor, esperant-ne un altre a canvi. No cal que ens el tornin a l'instant, però si que esperem que ens retornin l'ajuda al cap d'un temps. En canvi, la resta d'animals s'ajuden entre sí però no esperen res a canvi, no tenen aquesta capacitat de correspondència.
Tot i així, les tres primeres qualitats humanes que apareixen són:
1- El narcicisme: és la primera qualitat que apareix, ja que al viure en societat, l'individu vol quedar bé davant del grup. Exemple: esperar el teu torn a la cua de l'autobús i no ser egoísta i colar-te davant de tots.
2- Empatia: és la segona qualitat que apareix en els humans. L'empatia consisteix en saber interpretar els sentiments i sensacions de les altres persones. Exemple: ajudar econòmicament a un país afectat per un terratrèmol o tsunami sense conèixer cap habitant. L'empatia que sents fa que reconeguis el dolor i el mal moment que passen.
3-Llenguatge: diu que la capacitat d'apendre el llenguatge també és innata i apareix ràpidament en els humans (quan som nadons). Com a exemple va posar un dels grans defensors de la teoria sobre el llenguatge, Noam Chomsky. Chomsky, igual que Hauser, són innatistes, és a dir, que defensen que hi ha qualitats com el llenguatge amb les quals es néix. Chomsky va demostrar la seva teoria amb fets observables a partir de la conducta dels nens: aquests, parlen tot i la pobresa d'estímuls. Així, el llenguatge creix igual que et creixen els peus.
Per tant, si podem observar accions de caràcter moral que un nen porta a terme sense haver-les vist abans (per tant, no les està imitant), podem concloure que la moral és innata.
En el reportatge també s'explica la importància que se li dóna a les accions, mentre que les omissions no ho són tant. Si tu mates a algú directament, se't jutjarà per haver-ho fet (acció). En canvi, si no col·labores amb cap ONG vol dir que no estàs ajudant a persones i per tant, estàs deixant que morin. Però com que és una omissió, no ets conscient que "estàs deixant que mori gent" al no col·laborar amb cap ONG, no se't jutjarà. El què diferencia les accions de les omissions és la intencionalitat: en les accions hi ha una intenció clara, mentre que en les omissions no n'hi ha o és difícil de veure-la. Tot i així, hi ha països en què si no ajudes a algú que es vol fer mal, ets tan culpable per no haver-lo ajudat com si haguéssis estat tu el que li ha fet el mal.
Per altra banda, ens parlen sobre la gramàtica universal de la moral. Diuen que és igual per a tots, però que la forma de concretar-la és diferent. Per exemple, al sud d'Estats Units, si l'home descobreix a la seva dona al llit amb un altre home, ell és qui s'encarrega de castigar-la, mentre que a països musulmans, si un home enganxa a la seva dona amb un amant, és la família femenina de la dona (ties, mare, germanes, cunyades...) qui s'encarreguen de castigar-la. La gramàtica moral, per tant, és igual per a tots: la infidelitat no està ben vista en cap cultura, però la forma, en aquest cas, la persona que concreta el càstig és diferent segons la cultura.
Per concloure, el reportatge de "Redes" parla sobre la conducta d'un humà quan està en un grup. Quan un humà està sol i ha d'anar en contra dels altres, és més dèbil perquè està sol; però quan forma part d'un grup, és a dir, està integrat en un grup, la seva conducta canvia. Els elements universals als quals les persones ens aferrem a l'hora de canviar el comportament són els "punts d'anclatge", que vindrien a ser uns punts referents per a pendre una decisió. Per fer més visual i exemplificar aquesta conclusió, van utilitzar un joc amb nens petits.
Aquest joc consistia en tirar la pilota als altres, i hi havia dos possiblitats: tirar-la al terra fent-la rebotar per passar-li a alguna persona, o tirar-la directament a alguna persona per "eliminar-la". La persona tocada per la pilota directament s'havia d'assentar al terra i només es podia tornar a aixecar si agafava la pilota i li tirava directament a algú altre. Per posar-hi més emoció, van lligar-li un braç a un nen, van tapar-li els ulls a una nena i a una altra li van lligar les cames. A mesura que el joc transcorria, vam poder observar diverses coses:
- Els que tiraven la pilota al principi no anaven a eliminar a la gent perquè apareixa el narcicisme i no volien quedar com uns egoistes davant dels altres.
- Quan s'eliminava algun dels nens "discapacitats", els altres intentaven ajudar-los perquè es salvéssin i es poguéssin tornar a posar d'empeus i seguir jugant. Això vol dir que va aflorar l'empatia en ells.
- En el moment en què van dir a quatre nens de formar un equip, aquests es van cohesionar i van eliminar moltíssim més ràpid i a més gent. Però quan els altres van veure que hi havia un grup, de forma independent també van dividir-se en grups per poder eliminar als nens del grup.
En conclusió, en aquest reportatge d'Eduard Punset hem pogut descobrir diversos aspectes de la ment humana com el narcicisme, el llenguatge, la gramàtica universal moral i la conducta quan es passa de ser un individu sol a formar part d'un equip.
Arnau Salvadó
