VOCABULARI DEL TEMA 9
Moral: sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents.
Filosofia de la moral: estudi de la moral com a part de la cultura humana, tenint en compte la genealogia (origen) i els criteris de validesa.
Ètica: moral transcultural, elaborada per la raó, a partir de l'experiència moral de la societat
Crisis (de les morals): dubte crític sobre les normes i els valors morals vàlids en una època determinada
Problema moral: dificultat que per ser resolta ens obliga a fer una anàlisi moral, partint de criteris morals, com ara principis, valors i normes establertes.
Racionalitat compartida: projecte que persegueix l'objectiu de crear una base moral comuna a tota la humanitat fonamentada en la raó.
Dignitat (humana): dret inherent a la persona humana a ser tractada de forma no ofensiva.
Projecte (ètic): conjunt d'objectius morals que es pretenen aconseguir en benefici de la humanitat
Ètica de la felicitat: Model d'ètica que pren com a criteri de valoració moral de les accions el fet que aquestes ens facin ser feliços.
Ètica del deure: Model d'ètica que pren com a criteri de valoració moral de les accions el fet que aquestes s'ajustin a uns manaments i obligacions establerts a priori.
Autonomia (moral): Capacitat de la persona humana d'establir per ella mateixa els criteris de l'acció moral. Implica l'obediència a la llei que ens donem nosaltres mateixos.
Heteronomia (moral): obediència a la llei que ens ve de fora.
Deure: acció de compliment obligatori.
Deure d'imposició: acció obligada per un factor extern o intern a l'agent moral, ja sigui la, norma, la llei, o la força.
Deure de compromís: acció obligada que deriva d'una promesa o d'un contracte lliurament acceptat.
Deure de projecte: acció que hem de complir si volem assolir una finalitat o objectiu.
Obediència: Acatament d'una norma o llei.
Responsabilitat: Capacitat d'executar l'acció correcta i escaient en cada moment. L'acció, quan és responsable, es justifica a si mateixa. Per això, ser responsable és ser capaç d'assumir les conseqüències dels nostres actes, així com complir amb els nostres deures.
______________________________________________________________________________________________
RESUM PER PUNT:
Sistemes normatius:
Són el mateix que la moral. Inclouen:
- Un model d'ésser humà, de la seva condició i virtuts
- Un model de comportament
- Un model de societat
La moral s'encarrega de regular: conflictes entre persones, i els íntims entre desitjos oposats.
Les normes morals són útils, ja que suposen un avantatge de supervivència de qualsevol grup.
Costum, moral i dret:
Normes que provenen del costum: imposades per ensinistrament social. Exemple: si hem de portar o no roba, menjar amb o sense coberts...
Normes morals: imposades per pressió social. Exemple: compadir a algú que pateixi.
Normes del dret: imposades per coacció de l'autoritat. Exemple: pagament d'impostos.
Les crisis de les morals:
En la societat sorgeixen moviments crítics sobre els normes o els seus fonaments:
Exemple: la filosofia grega va plantejar moviments reivindicatius (sobre la igualtat d'homes i dones, l'alliberament dels esclaus, no discriminació dels homosexuals) que van topar amb les normes vigents de l'època.
Els canvis socioculturals plantegen problemes que la moral anterior no pot resoldre:
Exemple: el moment en què els europeus van introduir el diner, van apareixer situacions morals noves: un desig d'obtenir guanys monetaris i hi va haver una gran competivitat econòmica.
En l'actualitat: l'aparició de noves teconologies.
L'aparició de grans personalitats:
Van mostrar una nova forma d'entendre la vida i van ensenyar formes noves de viure. Exemple: Jesús, Mahoma, Buda i Confuci. Van ser reformadors de les creences existents.
El contacte amb unes altres morals, amb unes altres cultures, soscava la confiança en l'infal·libilitat de la pròpia:
Exemple: en el 1769, quan Cook va viatjar a Tahití a dur notícies sobre la vida als Mars del Sud i va descobrir l'amabilitat sexual de les dones tahitianes. Saber que hi havia societats que vivien d'una manera tan diferent va causar sentiments d'inquietud i incertesa.
L'origen de les morals:
Són fruit de la intel·ligència social. Són fenòmens emergents que sorgeixen de la interacció d'intel·ligències personals.
Cada persona té el seu projecte privat de felicitat.
No tothom té la mateixa influència en l'aparició de les normes. L'empremta que van deixar personatges actius, com Buda, Confuci, Sòcrates, Aristòtil o Plató. Van exercir moviments socials que reivindiquen drets.
Tothom manté una recerca incansable de la felicitat, un afany dirigit per les nostres necessitats i expectatives.
"Tenim un delit egoista de gaudir que es veu controlat per la nostra necessitat de conviure en societat".
Diferents mètodes filosòfics:
Són utilitzats per aclarir els continguts de la filosofia de la moral.
Raonament deductiu: Aristòtil. Relaciona l'ètica amb la naturalesa humana. Diu que és moralment bo el que convé a aquesta naturalesa, i considera a la naturalesa humana com la raó. Quan va haver de donar contingut a aquest raonament va seguir un procés inductiu, considerant bo allò que un ésser humà considerava bo.
Mètode transcendental: Kant. Diu que existeix llei moral en els nostres cors.
Teoria fenomenològica dels valors: Max Scheler.
Per triar el mètode que ens permeti elaborar una teoria ètica es fa servir: el mètode hipoteticodeductiu.
El projecte ètic de la humanitat:
Tenim un model de vida, que inclou: els drets individuals, el rebuig de la discriminació, participació en el poder poder polític, ús de la raó per resoldre conflictes...
Felicitat subjectiva: el que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres. No ens podem posar d'acord.
Felicitat objectiva: forma de conviure i relacionar-nos amb els altres per portar una vida desitjable i justa. No assegura la felicitat subjectiva.
"L'afirmació de la dignitat de tots els éssers humans pel fet de ser humans" constitueix un axioma bàsic, que hem d'acceptar, defensar i promulgar perquè sinó tot l'edifici s'ensorrarà.
Gerard Flynn