Treball cooperatiu: Fem un país

3. Organització política (Esquemes dels temes 12, 13, 14 i 15)
Esquema tema 10

 













Esquemes tema 12

 

Esquema tema 13

Esquema tema 14

Esquemes tema 15

Els nou gran problemes morals

1. El valor donat a la vida
Tots els éssers humans hi tenen dret? Es pot matar a una persona? Què volia dir Sèneca quan va escriure: "L'home és cosa sagrada per a l'home"? El dret a la vida ens obliga només a no atemptar contra ella o també a col.laborar al seu desenvolupament?

THE MARATHON AWAKES SOLIDARITY

The Catalan society has solidarity with spinal and cerebrals diseases, many of them produced in traffic accidents.

2. Els deures a la comunitat
 Què és més important, la cpmunitat o l'individu? Pot la comunitat exigir a un ciutadà que mori per ella? Què significa "el bé comú"? Qui en decideix el contingut?

 DO THE MAYORS DREAMS OF CONTROLING IMMIGRATION?
 The control of the foreign population as a first matter on the agenda but the electoral councils has lack of legal tools.

3. El poder i el seu exercici

THE GOVERNMENT DECREES ALARM AND BENDS THE CONTROLLERS

Through this initiative the government will guarantee that society and the community have their rights guaranteed.

4. Els conflictes d'interessos

VIDELA TRY TO JUSTIFY THEIR CRIMES DURING THE ARGENTINA'S DICTATORSHIP

Is a dictator Jorge Rafael Videla argentin who kidnap, kill and sell children, women, families and sensible. Today being a judicy he deny it, and he continue saying that all these are lies.

5. Els béns, la seva propietat i distribució

CHINA'S DIFFERENT ECONOMICS AND POLITICS
In China there is comunism, and because of this, the property is not allowed and everything is owned by the State. This produces a conflict, because the rest of the world (less Cuba and North Korea) is capitalist and the private property is a right. Even though, China is capitalist in a economic way. So China is a mix of comunism and capitalism, which produces a philosophic conflict.

6. La sexualitat, la procreació i la família 

THE CATHOLIC FAMILY STRUCTURE
The 2nd January, the spanish Cardinal Rouco Varela made a Family's Mass. He defended the typical catholic family structure, stating that a homosexual couple living together is not good and that they're sick, and also said that any woman should be allowed to have an abortion, because it isn't catholic.
As always, religion causes philosophic problems and moral arguments.

7. L'atenció als febles

CARITAS FOOD COLLECT

As every year, during Christmas, the charity Caritas makes a food collect for the weakest ones: the ones who aren't able to get food everyday; and eating is the first and primary human necessity. This year the collect has been poorer; this is because of the economic crisis, which makes that people who helped before can't help this year, and because there are more people who need Caritas' help.
This causes some social problems like the pleasant coexistence.


8. El tracte amb els estrangers i amb els diferents

FRANCE EXPELLS GYPSIES
During last year's summer, the France President, Nicolas Sarkozy, expelled thousands of Gypsies from the country. That's because his right-wing politics are racist and defended that the gypsies and most immigration were a problem and caused insecurity in the french society.
That caused global polemics: some people said it was a good choice and some others said it was a real discrimination act.

9. El més enllà, la mort, els déus, el sentit de la vida

LEO TOLSTOY: "SONATA A KREUTZER"

The play "Sonata a Kreutzer" from Leo Tolstoy has been recently played in Barcelona. This amazing play is based on the Beethoven composition, and envolves both the readers (it is based in Tolstoy's novel) and the spectators. The main character kills his wife because he's gelous. After this, the novel makes the people think about death, sense of life and relationships (specially the sexual or carnal ones). It also talks about true love, divorce and many ordinary things people don't think about.

 

Resum del tema 9

VOCABULARI DEL TEMA 9

Moral: sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents.

Filosofia de la moral: estudi de la moral com a part de la cultura humana, tenint en compte la genealogia (origen) i els criteris de validesa.

Ètica: moral transcultural, elaborada per la raó, a partir de l'experiència moral de la societat

Crisis (de les morals): dubte crític sobre les normes i els valors morals vàlids en una època determinada

Problema moral: dificultat que per ser resolta ens obliga a fer una anàlisi moral, partint de criteris morals, com ara principis, valors i normes establertes.

Racionalitat compartida: projecte que persegueix l'objectiu de crear una base moral comuna a tota la humanitat fonamentada en la raó.

Dignitat (humana): dret inherent a la persona humana a ser tractada de forma no ofensiva.

Projecte (ètic): conjunt d'objectius morals que es pretenen aconseguir en benefici de la humanitat

Ètica de la felicitat: Model d'ètica que pren com a criteri de valoració moral de les accions el fet que aquestes ens facin ser feliços.

Ètica del deure: Model d'ètica que pren com a criteri de valoració moral de les accions el fet que aquestes s'ajustin a uns manaments i obligacions establerts a priori.

Autonomia (moral): Capacitat de la persona humana d'establir per ella mateixa els criteris de l'acció moral. Implica l'obediència a la llei que ens donem nosaltres mateixos.

Heteronomia (moral): obediència a la llei que ens ve de fora.

Deure: acció de compliment obligatori.

Deure d'imposició: acció obligada per un factor extern o intern a l'agent moral, ja sigui la, norma, la llei, o la força.

Deure de compromís: acció obligada que deriva d'una promesa o d'un contracte lliurament acceptat.

Deure de projecte: acció que hem de complir si volem assolir una finalitat o objectiu.

Obediència: Acatament d'una norma o llei.

Responsabilitat: Capacitat d'executar l'acció correcta i escaient en cada moment. L'acció, quan és responsable, es justifica a si mateixa. Per això, ser responsable és ser capaç d'assumir les conseqüències dels nostres actes, així com complir amb els nostres deures.
______________________________________________________________________________________________

RESUM PER PUNT:

Sistemes normatius:

Són el mateix que la moral. Inclouen:

• Un model d'ésser humà, de la seva condició i virtuts
• Un model de comportament
• Un model de societat

La moral s'encarrega de regular: conflictes entre persones, i els íntims entre desitjos oposats. 

Les normes morals són útils, ja que suposen un avantatge de supervivència de qualsevol grup.

Costum, moral i dret:

Normes que provenen del costum: imposades per ensinistrament social. Exemple: si hem de portar o no roba, menjar amb o sense coberts...

Normes morals: imposades per pressió social. Exemple: compadir a algú que pateixi.

Normes del dret: imposades per coacció de l'autoritat. Exemple: pagament d'impostos.

Les crisis de les morals:

En la societat sorgeixen moviments crítics sobre els normes o els seus fonaments: 

Exemple: la filosofia grega va plantejar moviments reivindicatius (sobre la igualtat d'homes i dones, l'alliberament dels esclaus, no discriminació dels homosexuals) que van topar amb les normes vigents de l'època.

Els canvis socioculturals plantegen problemes que la moral anterior no pot resoldre: 

Exemple: el moment en què els europeus van introduir el diner, van apareixer situacions morals noves: un desig d'obtenir guanys monetaris i hi va haver una gran competivitat econòmica. 

En l'actualitat: l'aparició de noves teconologies.

L'aparició de grans personalitats: 

Van mostrar una nova forma d'entendre la vida i van ensenyar formes noves de viure. Exemple: Jesús, Mahoma, Buda i Confuci. Van ser reformadors de les creences existents.

El contacte amb unes altres morals, amb unes altres cultures, soscava la confiança en l'infal·libilitat de la pròpia:

Exemple: en el 1769, quan Cook va viatjar a Tahití a dur notícies sobre la vida als Mars del Sud i va descobrir l'amabilitat sexual de les dones tahitianes. Saber que hi havia societats que vivien d'una manera tan diferent va causar sentiments d'inquietud i incertesa.

L'origen de les morals:
Són fruit de la intel·ligència social. Són fenòmens emergents que sorgeixen de la interacció d'intel·ligències personals.
Cada persona té el seu projecte privat de felicitat.
No tothom té la mateixa influència en l'aparició de les normes. L'empremta que van deixar personatges actius, com Buda, Confuci, Sòcrates, Aristòtil o Plató. Van exercir moviments socials que reivindiquen drets.
Tothom manté una recerca incansable de la felicitat, un afany dirigit per les nostres necessitats i expectatives.
"Tenim un delit egoista de gaudir que es veu controlat per la nostra necessitat de conviure en societat".

Diferents mètodes filosòfics:
Són utilitzats per aclarir els continguts de la filosofia de la moral.
Raonament deductiu: Aristòtil. Relaciona l'ètica amb la naturalesa humana. Diu que és moralment bo el que convé a aquesta naturalesa, i considera a la naturalesa humana com la raó. Quan va haver de donar contingut a aquest raonament va seguir un procés inductiu, considerant bo allò que un ésser humà considerava bo.
Mètode transcendental: Kant. Diu que existeix llei moral en els nostres cors.
Teoria fenomenològica dels valors: Max Scheler.
Per triar el mètode que ens permeti elaborar una teoria ètica es fa servir: el mètode hipoteticodeductiu.

El projecte ètic de la humanitat:
Tenim un model de vida, que inclou: els drets individuals, el rebuig de la discriminació, participació en el poder poder polític, ús de la raó per resoldre conflictes...
Felicitat subjectiva: el que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres. No ens podem posar d'acord.
Felicitat objectiva: forma de conviure i relacionar-nos amb els altres per portar una vida desitjable i justa. No assegura la felicitat subjectiva.
"L'afirmació de la dignitat de tots els éssers humans pel fet de ser humans" constitueix un axioma bàsic, que hem d'acceptar, defensar i promulgar perquè sinó tot l'edifici s'ensorrarà.

Gerard Flynn

Balança de deures i llibertats

A la balança de la societat hi ha dos grans pesos: els deures i la llibertat. Quan a la balança pesen més els deures (societats primitives i actuals dictadures), la gent perd llibertat perquè no té la opció de triar, no té alternatives; la majoria són obligacions que no es pot saltar.

Quan a la balança és la llibertat la que pesa més, la gent té més opcions i alternatives per triar. Però si hi ha "massa" llibertat, la gent pot saltar-se molts deures obeïnt la seva consciència. En la societat actual existeix la llibertat d'objecció de consciència (negar-se a fer una cosa, sempre i quan estigui recolzada per la llei). Per exemple: un metge es pot negar a practicar un abort perquè la llei ho recolza.

El què s'ha de buscar és una societat equilibrada, on els deures i la llibertat tinguin el mateix pes, tot i que és difícil.

Arnau Salvadó

Esquemes

(Fet per tot el grup)