Treball cooperatiu. Quarta fase: Notícia

4a fase: Notícia relacionada amb l'ésser humà

Notícia 1: Felicitat incompleta  

04/10/10 02:00 - Barcelona

Leo Messi tenia ganes ahir de retrobar-se amb el Camp Nou. Dimecres passat, a Kazan, Guardiola li va donar un quart d'hora de joc per matar el cuc, però l'argentí sabia que avui tornaria al seu habitat natural, a la gespa (malgrat que ara està malmesa) que l'ha erigit com el millor futbolista del planeta. Malgrat que només han estat dos partits sense jugar (contra l'Sporting al Camp Nou i a San Mamés), els que el coneixen bé diuen que la penitència que ha hagut de pagar per la brutal entrada d'Ujfalusi ha estat excessiva. Messi no està acostumat a veure els seus companys des de la graderia o per la televisió. Pateix massa. És per això que ahir s'havia preparat per celebrar el retorn amb una d'aquelles exhibicions amb què tant malacostuma la seva afició.

En el moment que estava previst que Undiano Mallenco fes el xiulet inicial, el Camp Nou aplaudia d'allò més. En tenia motius, Carles Naval, l'etern delegat del Barça, havia sortit a la gespa per donar a Messi la Bota d'Or que dijous va rebre com a màxim golejador de les lligues europees. L'argentí va exhibir el títol. Ho va fer com és ell, sense estridències, amb un mig somriure i ràpidament. Desitjant que s'acabés la cerimònia per afegir-se als seus companys, que d'esquena a ell s'ho miraven orgullosos.

Va ser començar el partit i Messi va començar a flotar. Absent Xavi, l'argentí es va aliar amb Iniesta. I les cames de dos autèntics virtuosos van convertir el Barça en aquella màquina generadora de futbol preciosista. El millor exemple va arribar en el minut 20. Iniesta va recuperar una pilota, va tocar per a Messi i aquest va obrir cap a la banda a la pujada d'Alves que tal com venia va tocar per a Pedro. El canari, d'esquena a porteria, va tocar d'esperó i Messi va fer posar dempeus el Camp Nou amb una rematada que va entrar fregant el pal dret de la porteria d'Aouate. Leo embogia. El Barça encarava altre cop el partit amb un gol del seu jugador franquícia. El vuitè (tercer en la lliga) en set partits. Una dada que li permet acreditar gairebé la mateixa mitjana que el curs passat. En la lliga ha disputat quatre partits i únicament contra l'Hèrcules se'n va anar de buit. Messi semblava encaminat a viure una altra nit perfecta. Però just abans del descans, tot es va començar a complicar, ja que el Mallorca es va aprofitar d'un córner mal defensat. El gol va ser una galleda d'aigua freda. També per a un Messi que en el segon temps no va defallir mai en l'intent. Es va carregar l'equip a l'esquena i ho va provar de totes les maneres, però el segon gol no va arribar. Leo va obrir el camp. Va fer d'assistent i ho va provar per totes les vies, però el resultat no va canviar. L'empat va ser inamovible, i Leo va marxar frustrat. És el que tenen els genis. Va fer un partit notable i va certificar que ha tornat al mateix nivell d'abans de lesionar-se. Poc cònsol per a un jugador que vol ser decisiu sempre. Amb Messi al camp, el campió apuja sempre el nivell. L'empat d'ahir ho enterboleix tot, però la seva presència és el millor regal per a un equip inconformista de mena. Leo torna amb força. Resultats a banda, el Barça pot estar tranquil.

El gol d'ahir és el vuitè que fa aquesta temporada. El tercer en la lliga en els quatre partits que ha disputat. Leo marca en el seu retorn, però no es pot homenatjar el dia que ofereix la Bota d'Or al Camp Nou.

Intervencions:

75: Passades de mèrit bones

5: Passades de mèrit dolentes

3: Pilotes recuperades

2: Pilotes perdudes

8: Faltes comeses

1: Faltes rebudes

2: Xuts entre els tres pals

2: Xuts fora

3: Gols

________________________________________________________________________

El títol d'aquesta notícia és: "Felicitat incompleta", que té la relació amb la nostra vídeo-creació.

En aquesta notícia, s'explica que Leo Messi se sent feliç de tornar al terreny de joc, després d'haver-se recuperat d'una lesió que l'havia deixat sense jugar dues setmanes, i per tant dos partits, contra l'Sporting al Camp Nou i a San Mamés.

"Felicitat incompleta" significa que el dimecres, quan ja estava recuperat, Guardiola el va fer jugar només un quart d'hora. En aquell moment, Messi no es debia sentir precisament feliç, encara que era comprensible que l'entrenador el fes jugar poc. La setmana següent però, vers el Mallorca, Messi ja va sortir de titular i no va decebre. Es va convertir en el protagonista del partir, va tirar de l'equip en tot momet, va marcar 3 gols, i a més a més, va rebre la Bota d'Or com a homenatge. En definitiva, va ser una nit memorable per a ell, que van acabar d'omplir i completar aquella felicitat que havia estat a punt de decaure en aquelles darreres setmanes.

En aquesta notícia doncs, hem vist el que expressa la nostra vídeo-creació: el que significa per a cada persona la felicitat. Pot ser qualsevol cosa, des d'una nina per a una noia, una pilota per a una noi, l'acte sexual per a una parella d'adolescens fins a una "aparentment simple" abraçada per a un avi. En aquest cas, per a Messi és la satisfacció de fer el que més li agrada i ser recompensat per milions de persones.

Fet per tot el grup: Juliana Chiva, Gerard Flynn, Blanca Malfeito i Arnau Salvadó

Treball cooperatiu. Tercera fase: Documental

3a fase: Filmació i muntatge del mini documental

Treball cooperatiu. Segona fase: Documental

2a fase: Documental (vídeo-creació): definint l'ésser humà

5. Guió del documental: "Què és l'ésser humà? Qui sóc jo?"

(A la platja)

Un home està assegut en un banc a la platja amb un cartell on posa "Busco la felicitat", ja que és l'objectiu que qualsevol ésser humà vol aconseguir. S'està una estona esperant, però veu que la felicitat no arriba sola. Per això, decideix anar-la a buscar ell.

Mentre camina per la platja troba diferents valors, experiències que li fan descobrir la felicitat. La primera, és l'amor. Aquest amor està representat per una família, on els pares s'estimen entre ells i, alhora, estimen al seu fill. L'amor és el sentiment que els omple més.

A continuació, troba el valor de la solidaritat quan veu una vianant ajudar a una indigent que passa fred. Els humans tenim sentiments de solidaritat i compassió, i és bo sentir-los i portar a la pràctica accions que els demostrin. Segueix caminant, i es troba amb el valor de la igualtat, representat per dues dones de diferents cultures que, per tant, tenen estils de vida i creences diferents, però que no les converteix en inferiors a cap altra cultura.

Una mica més enllà, a la piràmide de cordes, troba el valor de l'esforç quan veu que dues noies pugen i s'esforcen per arribar a la seva meta. Pujant les escales, troba un jove ajudant a una senyora gran a qui li costa pujar. D'aquí n'extreu el valor del respecte.  Seguint una mica més, al passieg marítim, es troba amb el valor de l'amistat, que és un sentiment importantíssim que omple i ajuda.

Un cop ha recolectat tots aquests valors i ha descobert què és la felicitat, va fins al mar i els tira, perquè la felicitat és efímera i dura poc. Pots tenir sensació de benestar llarga, però la felicitat en sí, l'eufòria que provoca, és curta. Per això, haurà de tornar-la a buscar.

Fet per tot el grup: Juliana Chiva, Gerard Flynn, Blanca Malfeito i Arnau Salvadó

Treball cooperatiu. Primera fase: Preguntes

1a fase: Preguntes

• Definició ésser humà:  procedent per evolució de la família dels primats. Està dotat d'un genoma propi del qual emergeix una intel·ligència simbòlica i social que processa informació i que li permet: comunicar-se, dirigir el propi comportament i crear manifestacions culturals que introdueixen canvis decisius en la manera d'utilitzar la seva pròpia intel·ligència i en la seva relació amb l'entorn social i físic.

a) Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?

«L'home ha estat definit com Homo sapiens, però en aquesta definició tot depèn del que es vulgui dir amb sapiens. Emprar el pensament amb la intenció de trobar millors mitjans per a sobreviure i millors camins per a aconseguir el que volem, això també ho fan els animals; per tant, pel que fa a aquest tipus d'assoliment només existiria, en el millor dels casos, una diferència quantitativa entre l'home i els animals. Si, en canvi, amb sapiens es vol dir conèixer en el sentit del pensament que tracta de comprendre el cor del fenomen, del pensament que penetra des de l'enganyosa superfície en el realment efectiu, del pensament que es proposa no manipular sinó captar, llavors Homo sapiens seria, en veritat, una definició correcta de l'home.

S'ha definit a l'home també com Homo ludens, el qual juga, significant joc aquí una activitat sense propòsit que transcendeix les necessitats immediates de la supervivència. En veritat, des de l'època dels creadors de les pintures rupestres en les cavernes fins als nostres dies, l'home s'ha entretingut amb activitats que no persegueixen cap fi. Podria afegir dues altres definicions d'home. Una, la de Homo negans, el qual diu "no", tot i que la majoria dels homes diuen "sí" quan la seva supervivència o la seva conveniència així ho requereixen. Des d'un punt de vista estadístic de la conducta humana, l'home hauria de ser anomenat, més aviat, el qual diu "sí". Però des del punt de vista dels poders humans, l'home es distingeix de tots els altres animals per la seva capacitat de dir "no", per la seva afirmació de la veritat, l'amor, la integritat, fins i tot a costa de la seva supervivència física.

b) Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals:
Tenim comportaments animals, és cert. Això es deu a que, encara que a vegades ens n'oblidem, som animals. Tot i això, intentem utilitzar la filosofia, l'ètica i la racionalitat per actuar. Per això, quan deixem d'aplicar aquests criteris en les nostres decisions, ens adonem que encara tenim una gran part en el nostre cervell que ens fa actuar de forma més "animal".
Una d'aquestes situacions, per exemple, seria en un cas extrem de supervivència. En aquests casos, els nostres instints més primitius afloren i actuem com mai ho fariem. Per exemple, en el cas de l'avió que es va estrellar als Andes amb un equip de jugadors xilens, va fer que els supervivents es mengessin part dels cadàvers dels tripulants morts. El canibalisme és anti-natural (entre tots els animals), ja que l'instint de voler continuar l'espècie ens impedeix menjar-nos els uns als altres. Però, com que aquest cas era extrem (portaven setmanes que casi no menjaven), els seus instints de supervivència van aflorar i van fer que es mengessin els cadàvers que havien conservat a la neu.

c) Pensa en comportaments d'animals que els facin semblar humans:

Hi ha alguns comportaments en animals que els fan semblar humans. Un d'ells, segons unes investigacions recents, demostren que hi ha una espècie d'ocells que actua com una "mafia" de persones. Aquests ocells ponen els ous en nius que no són els seus, i obliguen als ocells del niu a cuidar els ous, ja que sinó el destrueixen (es pot veure l'article aquí).

d) Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?

Ens referim a la nostra capacitat per reflexionar, de raonar el pèrquè de les coses. Els animals actuen i es guien bàsicament per l'instint. Ho fan perquè la seva naturalesa els ho diu així, els surt de dins actuar d'una forma o d'una altra. En canvi, els humans, tenim la capacitat de raonar abans d'actuar, mentre actuem, i també després d'actuar. Pensem sobre les conseqüències que pot comportar una acció, si les conseqüències positives superen les negatives, si és correcte, si és ètic...Aquests dubtes ens els plantegem, sovint, des de la raó.

e) Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat és aquella qualitat que tot èsser humà vol tenir. Diem que la dignitat ens fa ser humans ja que és aquesta la que diu que tot èsser ha de ser respectat per els altres i els altres han de respectar l'altre èsser.
D'altre banda la dignitat és un dels objectius de cadascú de nosaltres ja que tots volem ser respectats.

f) Pensa situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna:
Digne:  - Un pare honrat, amb un treball digne, una família, una llar... (el que nosaltres tenim)
             -  Una noia de 19 anys que decideix ser voluntària al Senegal ajudant i respectan la dignitat de les altres persones.

Indigne:  - Un lladre no és una persona digne ja que no respecta la dignitat dels altres.
              - Una persona pobre no té una vida digne perque la seva dignitat i els seus drets no són respectats, ja que dorm al carrer, no té menjar...

g) Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relaciona'ls amb la definició d'ésser humà:

Text 1:
"Si la consciència desapareix, no podem veure el món, aquest deixa de ser percebut, per tant, de ser possible."
Segons aquest text  la cosciència és aquella que ens permet percebre el món on vivim, alhora és individual i cadascú perceb el món d'una manera diferent. Els filòsofs idealistes defensen que les coses existeixen des del moment en que nosaltres som conscients de que allò existeix. Per exemple, quan veiem a una persona en realitat només veiem na cara, és la consciència qui la presenta en la ment per poder construïr la imatge.
Per altre banda es creu que la consciència fa possible la representació de cada un, i fer-se una imatge d'ell mateix. Per això hem de tenir una consciència ben clara per poder saber de nosaltres mateixos. Una persona autista no té aquesta consciència clara i per tan no pot construïr-se una imatge d'ell.
Gràcies a la consciència podem respondre a preguntes com: qui sóc realment ?, Quina és la meva identitat ?, a què s'assembla la meva pròpia personalitat ? ...

Text 2:

Aquest text ens presenta la visió d'un reclòs en un camp de concentració a l'Alemanya nazi. Ens explica breument l'experiència personal d'un home tancat a un dels camps d'extermini de jueus, i mostra com deixa de ser tractat com una persona, com un ésser humà digne.
Perd la llibertat, la identitat cultural i nacional, el nom, la família, els costums. Ho perd tot. Per tant, per més que tingui la intel·ligència social de la qual tots els éssers humans estem dotats, no pot expressar-se de cap manera: no és lliure i la seva vida no és digna. Li han pres la identitat i no és tractat com un ésser humà, així que la seva condició social ha estat reduïda a res, és inexistent.

Fet per tot el grup: Juliana Chiva, Gerard Flynn, Blanca Malfeito i Arnau Salvadó

Treball cooperatiu. Primera fase: Mapes conceptuals

1a fase: Mapes conceptuals

1. Com definir l'ésser humà?:



2. Un ésser racional i un ésser social:

3. Un ésser lliure i un ésser metafísic:

4. La naturalesa humana des d'una filosofia sistemàtica:

5. Drets,deures i dignitat humana:

__________________________________________________________

Visualitza prezi: http://prezi.com/2zxybiu2cy0r/lesser-huma/

Fet per tot el grup: Juliana Chiva, Gerard Flynn, Blanca Malfeito i Arnau Salvadó

L'inconscient

En el programa d'Eduard Punset, Redes, hem pogut observar com l'especialista John Bargh d'una de les universitats més prestigioses d'Estats Units, la de Yale, ens explica com n'és d'important el subconscient.
Es creu que podria ser una 4a font d'intel·ligència apart de les ja conegudes (raó, herència genètica i l'experiència).
John Bargh diu que les persones prenem decisions en l'inconscient, que ell va més rapid que la racionalitat de la consciència i es decanta per alguna cosa. Després, nosaltres, busquem una justificació racional amb la nostra consciència, però realment no hem pres la decisió conscientment. Per això hi ha un gran debat entra juristes i moralistes.
 A més, hem plantejat una sèrie de preguntes:

- Per a què serveix la consciència?

La consciència serveix per viatjar en el temps. El present està controlat per l'insconsciència. Els nens petits (fins als 4 anys) no tenen capacitat de recordar ni intentar preveure què pot passar en el futur perquè encara no tenen consciència. Només viuen en el present. En canvi, a partir dels 4 anys, comencem a tenir consciència i, per tant, els primers records.

- Quina visió té Sigmund Freud de l'inconscient?

Sigmund Freud va ser el gran descobridor de i impulsor de l'inconscient. La seva visió sobre aquest tema era negativa i pessimista: diu que és "el pou de les aigües brutes". Per exemple, si un nen pateix abusos de petit, aquest trauma li queda en l'inconscient, ja que si en fos conscient no podria viure-hi. Tot i això, un nen sense un trauma tan fort, també té records bons. O sigui que l'inconscient és positiu i negatiu a la vegada, segons els records que contingui.

                

- Per a què serveix l'inconscient?
L'inconscient és el que fa possible l'adaptació a la nostra vida quotidiana (a partir de mecanismes automàtics com la vida rutinària). Per això, quan conduïm, som capaços de mantenir una conversa. Conduir és ja com una rutina, és una acció mecanitzada que l'inconscient és capaç de realitzar, mentre que la consciència està més present en la conversa.

A més, serveix per mantenir el control dels sentiments, afectes i fins i tot la propia voluntat. Aquest últim cas ens l'explica en 2 exemples: el primer diu que si prèviament parles amb algú sobre els seus pares, la voluntat d'aquesta persona té l'objectiu de superar-se i fer les coses el millor possible de manera inconscient. En el segon exemple, el tema de conversa és el millor amic. Quan parles amb alguna persona sobre els amics, l'objectiu inconscient de la voluntat és ajudar. Per tant, la seva predisposició a acceptar alguna cosa per poder ajudar és més alta.

- Quina és la relació existent entre l'inconscient i la consciència?

L'inconscient és la part de nosaltres que decideix les coses, tria abans que nosaltres mateixos ho sapiguem. En canvi, la consciència és la part de racionalitat que busca una explicació, un argument per la decisió presa per l'inconscient.

- Hi ha un gran debat actual entre moralistes i juristes pel que fa al paper de l'inconscient:

Aquest debat es produeix perquè, tenint en compte que prenem les decisions de forma inconscient i la nostra consciència només busca una explicació racional a aquella acció, llavors també cometem delictes de forma inconscent i, per tant, no hauria de ser lícit condemnar als delinqüents. Com que la línia entre la consciència i l'inconscient en aquestes situacions és molt fina, el debat és polèmic i amb molts punts de vista.

Arnau Salvadó