Debat sobre la filosofia de la felicitat

Ser feliç és la recerca constant de totes les persones. Algunes creuen trobar la felicitat en els diners, altres en el plaer, altres en el sexe.
Hi ha moltes raons externes per a induir-nos a creure que la felicitat està amagada darrere d'una relació, un treball diferent, unes determinades possessions.
No obstant, la felicitat s'escapa una i altra vegada per a tots els que la busquem en les coses, l'excitació de relacions noves i diferents, els diners, el poder aparent que dóna la posició social, la riquesa. 

La meva experiència de felicitat em diu que es tracta de fluir, gaudir amb el que tenim, ser agraït, tenir un propòsit elevat en la vida, estimar i ser estimat, somiar i treballar pels nostres somnis, compartir el nostre temps amb la família, els amics .

Dit això, podriwa dir quin és el teu particular desig, per ser feliç? És a dir, quina és la teva filosofia per ser feliç?

Visualitza aquest enllaç: http://youtu.be/BXiU91IDQd0

Gerard Flynn

El multicularisme

És un problema o un benefici?

Opino que la diversitat de cultures és un factor enriquidor per la societat. Les cultures es poden aportar unes a les altres noves maneres de veure les coses i així ampliar-ne el camp de comprensió i de diversitat.

Per altra banda, el multiculturalisme pot ser desencadenant de competència entre cultures. En diversos casos, algunes cultures subestimen, trepitgen i rebutgen a les cultures convivents que les envolten, de manera que imposen la seva cultura sobre totes les altres fins al punt de poder arribar a substituir-les.

Malgrat els conflictes que pugui encadenar, ja siguin la falta de respecte i tolerància amb possibilitat de desencadenar en racisme, crec que la diversitat cultural és beneficiosa i necessària per la societat sempre i quan no es perdi el respecte entre les cultures.

Gerard Flynn

Punt optatiu 7: Treball sobre el Socialisme Utòpic

El moviment obrer i jornaler va veure’s reforçat en la primera meitat del segle XIX pel recolzament de les noves idees igualitaristes utòpiques. Diversos nuclis de filantrops de classe mitjana i professionals liberals, oberts a les noves corrents intel·lectuals europees i crítics amb la societat en la qual vivien, van començar a difondre a Espanya l’utopisme social, aquell pensament que Marx i Engels van qualificar de “socialisme utòpic”. L’utopisme pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, i acabar amb les injustícies de la societat liberal. Tanmateix, aquestes idees van tenir un escàs èxit entre els treballadors i mai van concretar-se en un projecte de reestructuració social viable.

A Catalunya, el socialisme utòpic va començar a difondre’s en els anys trenta a través del periòdic El Vapor de Barcelona que el 1835 va publicar una sèrie d’escrits sobre la qüestió. Aviat els plantejament de Saint-Simon arribarien a Barcelona, on es formaria un nucli de saintsimonians al voltant de la figura de Pere Felip Monlau que, lluny de qualsevol temptació igualitarista o democràtica, reclamaven una planificació comuna entre propietaris i treballadors de la societat industrial, però no van ser capaços d’arrastrar ni a la burgesia ni a les societats obreres.

D’altra banda, a Barcelona també es formaria un grup de seguidors de Cabet que apostaven per la implantació progressiva i pacífica d’un comunisme integral en una societat integrada per forces democràtiques. Els cabetians, encapçalats per Narcís Monturiol, van enllaçar amb el republicanisme democràtic d’Abdó Terrades que oposava el socialisme pacífic amb un republicanisme actiu i d’esquerres capaç de connectar amb l’associacionisme obrer reivindicatiu que reclamaven els obrers barcelonins.

A la resta d’Espanya, el socialisme utòpic va difondre’s per Andalusia, on cal destacar la figura de Joaquín Abreu, un fourierista gadità que, seguint els plantejaments de Charles Fourier va defensar la creació de falansteris, petites comunitats cooperatives de producció i consum, a partir dels quals fundar un nou ordre social més harmònic i igualitari. En els falansteris tots els membres serien a la vegada productors, treballadors i consumidors, i els beneficis derivats es repartirien equitativament. Ara bé, certament Abreu va mostrar la seva preocupació per l’explotació del proletariat, però mai va combatre l’existència de la propietat privada i es va limitar a denunciar que l’explotació dels treballadors afavoria el desordre i la lluita de classes.

Finalment, hi va haver molts escriptors, generalment vinculats amb el republicanisme polític, que van difondre el socialisme i el cooperativisme mitjançant la publicació de llibres i articles a la premsa, entre els quals van destacar Fernando Garrido, Sixto Cámara, i Francesc Pi i Margall, que va introduir a Espanya les idees del socialista francès Proudhon.

Hi ha dret a la insubmissió?

Titular d'una notícia:

A Marbella, el propietari d'un restaurant l'han multat amb 160,000€. El motiu és perquè s'ha declarat insumís a la llei anti-tabac. Dins del conjunt de drets dels ciutadans, i ha dret a la insubmissió?

Els ciutadans tenim uns drets innats però també uns deures. Aquests drets permeten llibertats, ja siguin individuals, polítiques o promocionals, però no vulnerar les lleis, i menys en aquest cas, que es tracta a més d'una llei moral i justa.

Perquè la seva postura fos defensable, la llei anti-tabac no hauria d'haver estat aprovada i hauria d'atemptar contra la justícia i la moral perquè declarar-se insumís fos lícit.

Gerard Flynn

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A Marbella, el propietari d'un restaurant ha estat multat amb una sanció de 160.000€. El motiu és que s'ha declarat a ell mateix, insubmís a la llei anti-tabac. Dins del conjunt de drets i llibertats, hi ha d'haver el dret a la insubmissió?

Jo crec que el dret d'insubmissió hauria d'estar permès, ja que una llei pot estar en complet desacord amb els principis d'una persona. Per això, si va contra els principis d'una persona, aquesta persona hauria de ser íntegra i declarar-se insubmissa. Tot i així, aquest dret s'hauria de regular, ja que hi ha lleis que les persones han de complir de forma obligatòria per preservar els drets dels altres. Per exemple: una persona que es demostri insubmissa a la llei que no et permet assassinar a algú, i es declara insubmís i mata. Això atempta contra el dret de seguretat de les persones, i per tant ningú s'hauria de poder declarar insubmís a la llei d'homicidis. Tampoc s'hauria de poder declarar submís a la llei que t'obliga a pagar impostos, ja que no és una llei que t'afecti només a tu, sinó que és pel benefici del país. Quan la teva decisió afecta de forma negativa a la col·lectivitat (societat) no hauries de poder-te declarar submís.
En aquest cas concret de la llei anti-tabac, li permetria el dret d'insubmissió, ja que a tota la resta de bars de tot l'Estat espanyol ja s'ha prohibit fumar, per tant que el col·lectiu dels no fumadors poden triar qualsevol bar del país per anar a pendre un cafè, mentre que els fumadors han d'estar fora. D'aquesta forma, el col·lectiu dels fumadors de Marbella en concret, es veu beneficiat, i el dels no-fumadors no es veu perjudicat perquè les alternatives són moltes.

Arnau Salvadó

Més esquemes del tema 11 (fetes a classe)

Esquema pàg. 223:

Esquema pàg. 224-225:

Esquema pàg. 226-227:

Gerard Flynn

Esquemes del tema 11 (fetes a classe)

A classe hem vist que l'ètica pública es reflecteix en les lleis d'un país, ja que és una ètica que tots haurien de compartir. A partir de l'ètica, tant pública com privada, s'estableixen els drets humans que haurien de ser inviolables (tot i que molts països no els fan cas). L'obstacle més gran d'aquesta ètica comuna és la multiculturalitat, ja que enfornta ètiques diferents; aquesta situació crea conflicte. Per exemple: la poligàmia. Al nostre país està prohibit, és il·legal, que qualsevol persona estigui casada amb més d'una persona a la vegada, mentre que a la majoria de països islàmics és legal que un home (cal tenir en comte la seva cultura retrògrada i masclista) pot tenir diferents dones. Així doncs, quan un home musulmà ve al nostre país vol tenir més d'una dona perquè creu que és completament lícit i moral. Aquí és on apareix un conflicte difícil de resoldre.

El concepte filosòfic de ciutadà segons Kant, implica tenir uns drets humans (que també són naturals) i uns valors. Aquests són la llibertat, la racionalitat i l'autonomia, i els tres estan relacionats entre ells. A més, una persona no pot utilitzar una altra persona com a mitjà pel seu benefici propi, ja que això no està bé. Les persones són en sí mateixes un fi i volen aconseguir la felicitat, però no aprofitant-se dels altres.

En aquest esquema hem parlat sobre els drets i les llibertats dels humans. En un estat democràtic, les persones tenen drets. Aquests, s'inicien en un pensament idealista, però amb la lluita dels ciutadans es pot aconseguir que aquests drets siguin possibles (p.ex.: Egipte i alguns països islàmics que lluiten pels seus drets, ja que el seu govern és molt conservador i no els en permet tenir). A més, en una societat avançada mana el poder simbòlic (dret moral). Aquest poder és el més feble, ja que el poder real (el de la força i les armes) sempre guanya. Per això hem de lluitar i afavorir que es mantingui la democràcia en el nostre sistema. Els drets fan possible l'acció, ja que així tenen la capacitat i de fer quelcom.

A més, hi ha llibertats per a les persones que viuen en estats democràtics. Els drets individuals inclouen el dret a la vida (ningú et pot treure la vida, està penat per llei), a la propietat privada (la majoria de països són capitalistes), a la seguretat (la teva integritat física és el més important) i a l'expressió (pots dir la teva opinió amb tota llibertat i en qualsevol ambient, sempre i quant no sigui ofensiva).

Les funcions dels drets són mantenir la pau social perquè no hi hagi conflicte i fer justícia. La justícia ha d'anar lligada amb la ètica i la moral, perquè els ciutadans l'aprenguin.

Arnau Salvadó

Punt optatiu 1: Biografies

Aristòtil

Data i lloc de naixement: Estagira (Grècia), va néixer el 384 aC

Data i lloc de mort: Eubea (Grècia), va morir el 322 aC

Moviment filosòfic: va ser el fruit intel·lectual de la civilització grega antiga, “edat daurada”

Concepció de la societat humana: pensament en lògica, naturalisme i ètica van dominar el pensament europeu fins meitats del s. XVI

Thomas Hobbes

Data i lloc de naixement: Malmesmury (Wiltshire) 5 d'abril de 1588.

Data i lloc de mort: Derbyshire 4 de desembre de 1679.

Moviment filosòfic: fundació de la major part de la filosofia política. Es el teòric per excel·lència del absolutisme polític.

Concepció de la societat humana: Reflexiona sobre l'Origen de la Societat. Afirma que l'Home és dolent per la natura i per això en l'estat de natura, l'home viu en un estat de guerra constant de tots contra tots.

John Locke

Data i lloc de naixement: Wrington, 29 d’ agost de 1632.

Data i lloc de mort: Oates, 28 d'Octubre de 1704.

Moviment filosòfic: va ser un pensador angles considerat el pare del imperialisme i el liberalisme modern

Concepció de la societat humana: proposa que la sobirania del poble; que la propietat, la vida, la llibertat i el dret a la felicitat son drets naturals de l’home, anteriors a la constitució de la llibertat.

Jean-Jacques Rousseau

Data i lloc de naixement: Ginebra (Suïssa) el 28 de juny de 1712

Data i lloc de mort: Ermenonville (França) el 2 de juliol de 1778

Moviment filosòfic: va ser un escriptor, filòsof i músic, definit com il·lustrador, sent part de les seves teories una reforma a la il·lustració i prefigurant al posterior Romanticisme.

Concepció de la societat humana: Les idees polítiques van influir a la Revolució francesa, al desenvolupament de les teories republicanes i el creixement del nacionalisme.

John Rawls

Data i lloc de naixement: Baltimore (EEUU) al 21 de febrer de 1921

Data i lloc de mort: Lexington (EEUU) el 24 de novembre de 2002

Moviment filosòfic: va ser professor de filosofia política a la Universitat de Harvard. Es un dels filòsofs polítics més importants del s. XX

Concepció de la societat humana: La seva teoria política proposa dos principis, els quals es basen en la justícia a partir d’una posició original.