Esquemes evidències

Les evidències, que són individuals i subjectives (cada persona les experimenta d'una forma personal) poden ser vertaderes o falses (conegudes com falses evidències). Quan una evidència és la mateixa o similar per a totes o la majoria de les persones, es produeix la inter-subjectivitat: tots veiem o creiem el mateix, perquè per a tots és evident. Tot i que una evidència sigui igual per a tots, la majoria es pot equivocar, i així es produeix una falsa evidència. Les més famoses i repetides de la història són: "El sol gira al voltant de la Terra" i "La Terra és immòvil". Encara que tota la humanitat ho creia, era una falsa evidència, que no es va demostrar fins que Copèrnic va elaborar la teoria i Galileo Galilei la va poder demostrar. A causa de l'actitud crítica sobre les evidències, apareixen els 3 mons segons Karl Popper:

El primer món representa el món físic, el que tots veiem i podem percebre amb els sentits: els arbres, les roques, la química.... El segon món és el món psicològic, que engloba la ment humana i animal, els sentiments com l'amor, l'odi, l'amistat, l'enveja... I el tercer món represent els productes de la ment humana (món 2), com ara els arguments, les teories, els problemes...

El món 2, que és la ment humana, és el món que es conecta amb els altres dos: els 3 mons són bidireccionals, ja que els humans afectem a la natura i la naturalesa ens afecta a nosaltres. Les falses evidències les creem al interpretar malament les dades del M1, i elaborem una teoria errònia (M3).



Davant d'una evidència, podem tenir diversos estats mentals: dubte, sospita, opinió, certesa i error. El punt comú entre tots aquests estats, és que ets conscient (menys en l'error al principi). Com que errar és humà i natural, el problema no recau en l'error en sí, sino en no reconèixer que t'has equivocat quan una evidència més forta anula la teva evidència que és més feble. Aquesta evidència forta que fa que la teva sigui un error, és una evidència apodíctica i és indestructible. Un exemple va ser l'evidència que Descartes va descobrir "cogito, ergo sum" (penso, llavors existeixo/sóc). Sócrates també va parlar sobre els errors, i va dir la mítica frase "només sé que no sé res", la qual vol dir que el seu estat mental és d'alerta, i cada cosa que digui l'haurà pensat varies vegades per tal de no equivocar-se. Les persones que més s'equivoquen són aquelles qui es creuen en possessió de la veritat (el dictador líbi Gaddafi, l'ex-president nord-americà George Bush...).

Quan parlem sobre una evidència forta que desbanca una altra evidència més feble, considerem la forta d'aquesta manera perquè compleix uns criteris de veritat: corroboració, coherència, utilitat i consens. Un cop una evidència es considera tot això, pot dir-se que és més forta que una altra que no els compleixi, ja que llavors és una falsa evidència.

Arnau Salvadó

Pregunta filosòfica (tendència realista i tendència idealista)

L'ampolla existeix perquè la podem conèixer (és previ a nosaltres)?  O l'acció de conèixer (inter-subjectiva) fa que l'empolla existeixi?

La primera pregunta pertany a la tendència realista defensada per Aristòtil, mentre que la segona està plantejada des d'una tendència idealista defensada per Kant.

Jo defensaria la tendència realista d'Aristòtil: l'ampolla existeix, és un objecte fet d'un material específic, d'un color que puc captar amb la vista, amb un tacte que puc percebre amb la pell, el seu contingut el puc detectar amb el gust, puc escoltar el soroll que fa si cau i rebota contra el terra...Per tant, puc conèixer aquesta ampolla a través de la meva percepció i els meus sentits, ja que l'ampolla és. Totes les persones veiem i sabem que allò és una ampolla, perquè tots tenim el mateix concepte i definició sobre què és una ampolla. L'hem pogut conèixer perquè sabiem què era una ampolla, i aquest coneixement s'ha adquirit perquè l'ampolla ja existia.

És veritat que aquest coneixement sobre l'ampolla per a tots és el mateix (inter-subjectivitat), però no crec que l'acció de tenir un coneiement sobre l'ampolla fa que existeixi per tots, sinó que primer existeix i per això la podem conèixer.

Arnau Salvadó




 Kant deia:

"... hi ha dues branques del coneixement que potser s'originin en una arrel comuna però desconeguda per a nosaltres i són a saber, la sensibilitat i l'enteniment. Per mitjà de la primera ens són donats objectes; Per mitjà de la segona són els objectes pensats. "

  Per mitjà de la sensibilitat no són donat objectes i ella només ens proporciona intuïcions; Per mitjà de l'enteniment tanmateix són ells pensats i en ell s'originen conceptos.Pero tot pensar ha de referir ja directa, ja indirectament en últim terme a intuïcions, de manera tant en nosaltres a la sensibilitat perquè cap objecte pot ser-nos donat d'una altra manera.

 

Per tant estic d'acord amb l'afirmació B, l'afrimació que diu que les coses existeixen perquè les coneixem.
Penso que l'acció de conèixer fa que l'ampolla existeixi, ja que si no la coneixéssim, no existiria. Podem posar l'exemple de qualsevol altre objecte, si no el coneixem no tenim la constància de que existeixi, i potser si que existeix, però no ho apreciem. 

Juliana Chiva

Dues filofotos

Jo també vaig a l'escola:

En aquesta fotografia hi apareixen els prínceps d'Espanya portant sembla ser que a l'escola, la seva filla Leonor.

S'hi expressa, des del meu punt de vista, monotonia i homogeneïtat, atès que anar a l'escola, o acompanyar als seus fills a l'escola forma o arribarà en algun moment a formar-ne part de la vida rutinària de la majoria de la població. 

És, per tant, la vida una rutina constant que ni tan sols percebem? Personalment crec que no, opino que la rutina no ha de ser sempre monòtona. És símbol de seguretat, però es pot viure d'una manera apassionada i entregada, valorant i gaudint al mm de cada dia, hora, minut, segon i instant viscut.

Per tant, considero que hem d’anar més enllà de les coses i arribar a comprovar les coses per nosaltres mateixos i mai afirmar un fet sense tenir evidències. A primera vista, tots diríem que aquesta imatge forma part del dia a dia de les persones i que per tant és una activitat monòtona. Però, per què és monòtona, pel simple fet de fer-la periòdicament? Per què ens ha d'avorrir una cosa ens produeix plaer o satisfacció? No és normal que si una cosa ens fa sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i els qui tenim a prop la  més freqüència? Pensem-hi.

He triat aquesta imatge perquè hi surten celebritats i, d'aquesta manera, ja tenim un primer indici que aquesta imatge no és símbol de monotonia, encara que ho pugui esdevenir.

"La vida pot ser de moltes maneres: depriment, increïble, monòtona, massa curta o llarga, però aquest fet sempre dependrà de qui la visqui".


Mirada encegada:

Aquesta fotografia em produeix tristesa. Per desgràcia, sembla ser que a una part considerable de la societat sols els importen els béns materials i totes les altres coses passen a ser secundàries. El símbol del dolar en l'ull i el color viu i blau elèctric que aquest desperta és el que ens fan plantejar-nos si realment són tan importants els diners, i si ho són, quin n'és el motiu.
Un exemple d'aquesta qüestió és el Nadal. És una de les festes, aparentment, amb més importància i dedicada a compartir-la amb la família i les amistats. Desgraciadament, actualment això no és pas així. S'ha acabat compartint en el que és avui dia, una festa on preval el materialisme i, com a conseqüència, el consumisme. Fa aproximadament un any recordo que em van fer escriure sobre el Nadal, i és clar, tota aquesta visió del materialisme estava molt tocada i qualsevol cosa que pogués escriure de ben segur que es faria repetitiva. És per aquest motiu però, que vaig estar pensant en com podria començar la meva composició. Volia que fos sutil, i que la gent es quedés amb el missatge:

"Oh que n'és de bonic el Nadal! - Passi per caixa si us plau..."


Gerard Flynn

Qüestions per reflexionar

Estils d'aprenentatge:

Plantegem-nos qüestions a l'hora de, per exemple, preparar-nos per un examen:

Què és estudiar? És simplement preparar-se per superar un examen? És memoritzar? És entendre? És saber o aprendre per poc temps i al poc de temps oblidar-ne la gran part? Com s'adquireix el coneixement? Tenint en compte que hi ha diferents mètodes d'estudi, quin és el més eficaç? Si hem tret la millor/màxima puntuació, vol dir que hem utilitzat el millor mètode?

Com estudiar?

• ABANS d’estudiar

1. Penso un pla de treball.
2. Intento assegurar-me que estic tranquil i concentrat.
3. Busco el lloc d’estudi més adequat.
4. Decideixo si necessito treballar en grup o individualment.
5. M’asseguro que he entès bé què haig de saber i com ho hauré d’expressar (treballs, exposicions, proves de diferents tipus).
6. Tinc recollida i seleccionada la informació i el material necessari (llibres, apunts de classe, diccionaris, …).

• MENTRE estudio

1. Organitzo la informació: faig esquemes, resums i/o quadres.
2. Penso si estic seguint el pla previst : què haig de saber i de quant temps disposo.
3. Em faig preguntes sobre el tema intentant respondre-les.
4. M’adono dels problemes que van sorgint.
5. Penso com resoldre les dificultats.

• AL FINALITZAR

1. Comprovo què he après.
2. Detecto què necessito repassar.
3. Relaciono el que he après amb d’altres àrees de coneixement.
4. Conec quins ajuts em poden ser útils per millorar el meu estudi.

1. Com pots estar més motivat per estudiar?

2. Com ha de ser el lloc d'estudi?

3. Com reps la informació?

Gerard Flynn

Karl Popper

Breu biografia:

Karl Popper, austríac, fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.

Va exposar la seva visió sobre la filosofia de la ciència en l'obra "La Lògica de la Investigació Científica". En aquesta obra aborda el problema dels límits entre la ciència i la filosofia i es proposa la recerca d'un anomenat "criteri de demarcació" entre les mateixes (ciència i filosofia) que permeti, de forma tan objectiva com sigui possible, distingir les proposicions científiques d'aquelles que no ho són. Aquest criteri no decideix sobre la veracitat o falsedat d'una afirmació, sinó que només si tal afirmació ha de ser estudiada i discutida dins de la ciència o, per contra, se situa en el camp més especulatiu de la filosofia.

Relació amb el que hem fet a classe:

Karl Popper planteja que el món que ens envolta, no és més que la combinació de 3 mons, anomenats d'aquesta manera: món 1, món 2 i món 3.

El món 1 es basa en l'empirisme, és a dir, la capacitat de conèixer i experimentar la realitat a a partir dels nostres sentits.

El món 2, es basa en la relació que ha de fer l'home durant el transcurs de la seva vida. Està afectat pel món material que l'envolta, encara que també l'utilitzi en benefici propi.

(Aquests dos mons dels quals Popper n'estableix l'existència tenen una relació bidireccional).

El darrer món, el món 3, afecta a tota la humanitat i es basa en la ciència i la cultura. El mateix Popper planteja un dubte en aquest món.

Falsa evidència: com ens afecta el món en la ment i com, en conseüència, el món elabora una teoria, ja sigui correcta o errònea. Un exemple de falsa evidència és que els humans són capaços de crear un món paral·lel al món 1. Es deu a una mala interpretació de les dades del món 1, és per això que Popper diu que hem de tenir una actitud crítica.

Visualitza aquest enllaç: http://youtu.be/s7oBJ59ziXQ 


Gerard Flynn

Més esquemes del tema 6

(Pàg. 116)

Pseudoconeixement: (fals). És una representació de la realitat que pot ser alterada. Exemple: la televisió. (És quan es considera a un coneixement indirecte, directe).

Llibertat: causada en gran part per les 3 revolucions amb més pes de la humanitat.

Escepticisme: estableix que no existeixen coneixements vertaders. Res se sap, si de cas es creu.

Kant: (actitud intermitja).

Conèixer: ser capaç de fer prediccions segures.

Gerard Flynn

Esquema tema 6

El subjecte és l'ésser intel·ligent dotat de consciència que fa l'acció de saber. L'objecte és la cosa coneguda. Tot i així, segons la interpretació de cada persona, el significat d'un objecte pot variar (tal i com explica René Descartes sobre els dos anys que va estar viatjant i coneixent altres realitats). Així doncs, un objecte és percebut de forma diferent segons el subjecte (pels sentits, el coneixement previ...).

La consciència ha d'existir en l'acció de conèixer. S'ha de ser conscient de que estas aprenent, i ha d'existir la intenció de conèixer, així com també una finalitat. Per exemple: si tu ensenyes a dir "bon dia!" a un lloro, no existeix coneixement, perquè el lloro no és conscient del què està aprenent, i no hi ha cap intenció al darrere. Simplement hi ha un aprenentatge.

Els objectes els podem dividir en tres grups: ideals, reals i ètics. El primer i l'últim grup són invencions de l'home, tot i que existeixen teories que no hi estan d'acord i, per tant, es produeix un debat (Plató no creu en aquests grups). Els ideals serien el nombre Pi, les formes geomètriques, etc. Els reals són els que existeixen, no es poden negar perquè les captes amb els sentits. Exemples: Barcelona, la pluja, un caball. Els ètics o valors són conceptes abstractes que els humans ens hem inventat. Exemples: justícia.

A més, el coneixement del subjecte pot augmentar, pot anar adquirint diferents graus de coneixement (en les llengües, matemàtiques, botànica...), mentre que el saber no admet graus. Ho saps o no ho saps, però no ho saps una mica o bastant.

Arnau Salvadó