Les evidències, que són individuals i subjectives (cada persona les experimenta d'una forma personal) poden ser vertaderes o falses (conegudes com falses evidències). Quan una evidència és la mateixa o similar per a totes o la majoria de les persones, es produeix la inter-subjectivitat: tots veiem o creiem el mateix, perquè per a tots és evident. Tot i que una evidència sigui igual per a tots, la majoria es pot equivocar, i així es produeix una falsa evidència. Les més famoses i repetides de la història són: "El sol gira al voltant de la Terra" i "La Terra és immòvil". Encara que tota la humanitat ho creia, era una falsa evidència, que no es va demostrar fins que Copèrnic va elaborar la teoria i Galileo Galilei la va poder demostrar. A causa de l'actitud crítica sobre les evidències, apareixen els 3 mons segons Karl Popper:
El primer món representa el món físic, el que tots veiem i podem percebre amb els sentits: els arbres, les roques, la química.... El segon món és el món psicològic, que engloba la ment humana i animal, els sentiments com l'amor, l'odi, l'amistat, l'enveja... I el tercer món represent els productes de la ment humana (món 2), com ara els arguments, les teories, els problemes...
El món 2, que és la ment humana, és el món que es conecta amb els altres dos: els 3 mons són bidireccionals, ja que els humans afectem a la natura i la naturalesa ens afecta a nosaltres. Les falses evidències les creem al interpretar malament les dades del M1, i elaborem una teoria errònia (M3).
Davant d'una evidència, podem tenir diversos estats mentals: dubte, sospita, opinió, certesa i error. El punt comú entre tots aquests estats, és que ets conscient (menys en l'error al principi). Com que errar és humà i natural, el problema no recau en l'error en sí, sino en no reconèixer que t'has equivocat quan una evidència més forta anula la teva evidència que és més feble. Aquesta evidència forta que fa que la teva sigui un error, és una evidència apodíctica i és indestructible. Un exemple va ser l'evidència que Descartes va descobrir "cogito, ergo sum" (penso, llavors existeixo/sóc). Sócrates també va parlar sobre els errors, i va dir la mítica frase "només sé que no sé res", la qual vol dir que el seu estat mental és d'alerta, i cada cosa que digui l'haurà pensat varies vegades per tal de no equivocar-se. Les persones que més s'equivoquen són aquelles qui es creuen en possessió de la veritat (el dictador líbi Gaddafi, l'ex-president nord-americà George Bush...).
Quan parlem sobre una evidència forta que desbanca una altra evidència més feble, considerem la forta d'aquesta manera perquè compleix uns criteris de veritat: corroboració, coherència, utilitat i consens. Un cop una evidència es considera tot això, pot dir-se que és més forta que una altra que no els compleixi, ja que llavors és una falsa evidència.
Arnau Salvadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada