Dues filofotos

Jo també vaig a l'escola:

En aquesta fotografia hi apareixen els prínceps d'Espanya portant sembla ser que a l'escola, la seva filla Leonor.

S'hi expressa, des del meu punt de vista, monotonia i homogeneïtat, atès que anar a l'escola, o acompanyar als seus fills a l'escola forma o arribarà en algun moment a formar-ne part de la vida rutinària de la majoria de la població. 

És, per tant, la vida una rutina constant que ni tan sols percebem? Personalment crec que no, opino que la rutina no ha de ser sempre monòtona. És símbol de seguretat, però es pot viure d'una manera apassionada i entregada, valorant i gaudint al mm de cada dia, hora, minut, segon i instant viscut.

Per tant, considero que hem d’anar més enllà de les coses i arribar a comprovar les coses per nosaltres mateixos i mai afirmar un fet sense tenir evidències. A primera vista, tots diríem que aquesta imatge forma part del dia a dia de les persones i que per tant és una activitat monòtona. Però, per què és monòtona, pel simple fet de fer-la periòdicament? Per què ens ha d'avorrir una cosa ens produeix plaer o satisfacció? No és normal que si una cosa ens fa sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i els qui tenim a prop la  més freqüència? Pensem-hi.

He triat aquesta imatge perquè hi surten celebritats i, d'aquesta manera, ja tenim un primer indici que aquesta imatge no és símbol de monotonia, encara que ho pugui esdevenir.

"La vida pot ser de moltes maneres: depriment, increïble, monòtona, massa curta o llarga, però aquest fet sempre dependrà de qui la visqui".


Mirada encegada:

Aquesta fotografia em produeix tristesa. Per desgràcia, sembla ser que a una part considerable de la societat sols els importen els béns materials i totes les altres coses passen a ser secundàries. El símbol del dolar en l'ull i el color viu i blau elèctric que aquest desperta és el que ens fan plantejar-nos si realment són tan importants els diners, i si ho són, quin n'és el motiu.
Un exemple d'aquesta qüestió és el Nadal. És una de les festes, aparentment, amb més importància i dedicada a compartir-la amb la família i les amistats. Desgraciadament, actualment això no és pas així. S'ha acabat compartint en el que és avui dia, una festa on preval el materialisme i, com a conseqüència, el consumisme. Fa aproximadament un any recordo que em van fer escriure sobre el Nadal, i és clar, tota aquesta visió del materialisme estava molt tocada i qualsevol cosa que pogués escriure de ben segur que es faria repetitiva. És per aquest motiu però, que vaig estar pensant en com podria començar la meva composició. Volia que fos sutil, i que la gent es quedés amb el missatge:

"Oh que n'és de bonic el Nadal! - Passi per caixa si us plau..."


Gerard Flynn