El subjecte és l'ésser intel·ligent dotat de consciència que fa l'acció de saber. L'objecte és la cosa coneguda. Tot i així, segons la interpretació de cada persona, el significat d'un objecte pot variar (tal i com explica René Descartes sobre els dos anys que va estar viatjant i coneixent altres realitats). Així doncs, un objecte és percebut de forma diferent segons el subjecte (pels sentits, el coneixement previ...).
La consciència ha d'existir en l'acció de conèixer. S'ha de ser conscient de que estas aprenent, i ha d'existir la intenció de conèixer, així com també una finalitat. Per exemple: si tu ensenyes a dir "bon dia!" a un lloro, no existeix coneixement, perquè el lloro no és conscient del què està aprenent, i no hi ha cap intenció al darrere. Simplement hi ha un aprenentatge.
Els objectes els podem dividir en tres grups: ideals, reals i ètics. El primer i l'últim grup són invencions de l'home, tot i que existeixen teories que no hi estan d'acord i, per tant, es produeix un debat (Plató no creu en aquests grups). Els ideals serien el nombre Pi, les formes geomètriques, etc. Els reals són els que existeixen, no es poden negar perquè les captes amb els sentits. Exemples: Barcelona, la pluja, un caball. Els ètics o valors són conceptes abstractes que els humans ens hem inventat. Exemples: justícia.
A més, el coneixement del subjecte pot augmentar, pot anar adquirint diferents graus de coneixement (en les llengües, matemàtiques, botànica...), mentre que el saber no admet graus. Ho saps o no ho saps, però no ho saps una mica o bastant.
Arnau Salvadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada