Es creu que podria ser una 4a font d'intel·ligència apart de les ja conegudes (raó, herència genètica i l'experiència).
John Bargh diu que les persones prenem decisions en l'inconscient, que ell va més rapid que la racionalitat de la consciència i es decanta per alguna cosa. Després, nosaltres, busquem una justificació racional amb la nostra consciència, però realment no hem pres la decisió conscientment. Per això hi ha un gran debat entra juristes i moralistes.
A més, hem plantejat una sèrie de preguntes:
- Per a què serveix la consciència?
La consciència serveix per viatjar en el temps. El present està controlat per l'insconsciència. Els nens petits (fins als 4 anys) no tenen capacitat de recordar ni intentar preveure què pot passar en el futur perquè encara no tenen consciència. Només viuen en el present. En canvi, a partir dels 4 anys, comencem a tenir consciència i, per tant, els primers records.
- Quina visió té Sigmund Freud de l'inconscient?
Sigmund Freud va ser el gran descobridor de i impulsor de l'inconscient. La seva visió sobre aquest tema era negativa i pessimista: diu que és "el pou de les aigües brutes". Per exemple, si un nen pateix abusos de petit, aquest trauma li queda en l'inconscient, ja que si en fos conscient no podria viure-hi. Tot i això, un nen sense un trauma tan fort, també té records bons. O sigui que l'inconscient és positiu i negatiu a la vegada, segons els records que contingui.
L'inconscient és el que fa possible l'adaptació a la nostra vida quotidiana (a partir de mecanismes automàtics com la vida rutinària). Per això, quan conduïm, som capaços de mantenir una conversa. Conduir és ja com una rutina, és una acció mecanitzada que l'inconscient és capaç de realitzar, mentre que la consciència està més present en la conversa.
A més, serveix per mantenir el control dels sentiments, afectes i fins i tot la propia voluntat. Aquest últim cas ens l'explica en 2 exemples: el primer diu que si prèviament parles amb algú sobre els seus pares, la voluntat d'aquesta persona té l'objectiu de superar-se i fer les coses el millor possible de manera inconscient. En el segon exemple, el tema de conversa és el millor amic. Quan parles amb alguna persona sobre els amics, l'objectiu inconscient de la voluntat és ajudar. Per tant, la seva predisposició a acceptar alguna cosa per poder ajudar és més alta.
- Quina és la relació existent entre l'inconscient i la consciència?
L'inconscient és la part de nosaltres que decideix les coses, tria abans que nosaltres mateixos ho sapiguem. En canvi, la consciència és la part de racionalitat que busca una explicació, un argument per la decisió presa per l'inconscient.
- Hi ha un gran debat actual entre moralistes i juristes pel que fa al paper de l'inconscient:
Aquest debat es produeix perquè, tenint en compte que prenem les decisions de forma inconscient i la nostra consciència només busca una explicació racional a aquella acció, llavors també cometem delictes de forma inconscent i, per tant, no hauria de ser lícit condemnar als delinqüents. Com que la línia entre la consciència i l'inconscient en aquestes situacions és molt fina, el debat és polèmic i amb molts punts de vista.
Arnau Salvadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada