Treball cooperatiu. Primera fase: Preguntes

1a fase: Preguntes

• Definició ésser humà:  procedent per evolució de la família dels primats. Està dotat d'un genoma propi del qual emergeix una intel·ligència simbòlica i social que processa informació i que li permet: comunicar-se, dirigir el propi comportament i crear manifestacions culturals que introdueixen canvis decisius en la manera d'utilitzar la seva pròpia intel·ligència i en la seva relació amb l'entorn social i físic.

a) Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?

«L'home ha estat definit com Homo sapiens, però en aquesta definició tot depèn del que es vulgui dir amb sapiens. Emprar el pensament amb la intenció de trobar millors mitjans per a sobreviure i millors camins per a aconseguir el que volem, això també ho fan els animals; per tant, pel que fa a aquest tipus d'assoliment només existiria, en el millor dels casos, una diferència quantitativa entre l'home i els animals. Si, en canvi, amb sapiens es vol dir conèixer en el sentit del pensament que tracta de comprendre el cor del fenomen, del pensament que penetra des de l'enganyosa superfície en el realment efectiu, del pensament que es proposa no manipular sinó captar, llavors Homo sapiens seria, en veritat, una definició correcta de l'home.

S'ha definit a l'home també com Homo ludens, el qual juga, significant joc aquí una activitat sense propòsit que transcendeix les necessitats immediates de la supervivència. En veritat, des de l'època dels creadors de les pintures rupestres en les cavernes fins als nostres dies, l'home s'ha entretingut amb activitats que no persegueixen cap fi. Podria afegir dues altres definicions d'home. Una, la de Homo negans, el qual diu "no", tot i que la majoria dels homes diuen "sí" quan la seva supervivència o la seva conveniència així ho requereixen. Des d'un punt de vista estadístic de la conducta humana, l'home hauria de ser anomenat, més aviat, el qual diu "sí". Però des del punt de vista dels poders humans, l'home es distingeix de tots els altres animals per la seva capacitat de dir "no", per la seva afirmació de la veritat, l'amor, la integritat, fins i tot a costa de la seva supervivència física.

b) Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals:
Tenim comportaments animals, és cert. Això es deu a que, encara que a vegades ens n'oblidem, som animals. Tot i això, intentem utilitzar la filosofia, l'ètica i la racionalitat per actuar. Per això, quan deixem d'aplicar aquests criteris en les nostres decisions, ens adonem que encara tenim una gran part en el nostre cervell que ens fa actuar de forma més "animal".
Una d'aquestes situacions, per exemple, seria en un cas extrem de supervivència. En aquests casos, els nostres instints més primitius afloren i actuem com mai ho fariem. Per exemple, en el cas de l'avió que es va estrellar als Andes amb un equip de jugadors xilens, va fer que els supervivents es mengessin part dels cadàvers dels tripulants morts. El canibalisme és anti-natural (entre tots els animals), ja que l'instint de voler continuar l'espècie ens impedeix menjar-nos els uns als altres. Però, com que aquest cas era extrem (portaven setmanes que casi no menjaven), els seus instints de supervivència van aflorar i van fer que es mengessin els cadàvers que havien conservat a la neu.

c) Pensa en comportaments d'animals que els facin semblar humans:

Hi ha alguns comportaments en animals que els fan semblar humans. Un d'ells, segons unes investigacions recents, demostren que hi ha una espècie d'ocells que actua com una "mafia" de persones. Aquests ocells ponen els ous en nius que no són els seus, i obliguen als ocells del niu a cuidar els ous, ja que sinó el destrueixen (es pot veure l'article aquí).

d) Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?

Ens referim a la nostra capacitat per reflexionar, de raonar el pèrquè de les coses. Els animals actuen i es guien bàsicament per l'instint. Ho fan perquè la seva naturalesa els ho diu així, els surt de dins actuar d'una forma o d'una altra. En canvi, els humans, tenim la capacitat de raonar abans d'actuar, mentre actuem, i també després d'actuar. Pensem sobre les conseqüències que pot comportar una acció, si les conseqüències positives superen les negatives, si és correcte, si és ètic...Aquests dubtes ens els plantegem, sovint, des de la raó.

e) Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat és aquella qualitat que tot èsser humà vol tenir. Diem que la dignitat ens fa ser humans ja que és aquesta la que diu que tot èsser ha de ser respectat per els altres i els altres han de respectar l'altre èsser.
D'altre banda la dignitat és un dels objectius de cadascú de nosaltres ja que tots volem ser respectats.

f) Pensa situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna:
Digne:  - Un pare honrat, amb un treball digne, una família, una llar... (el que nosaltres tenim)
             -  Una noia de 19 anys que decideix ser voluntària al Senegal ajudant i respectan la dignitat de les altres persones.

Indigne:  - Un lladre no és una persona digne ja que no respecta la dignitat dels altres.
              - Una persona pobre no té una vida digne perque la seva dignitat i els seus drets no són respectats, ja que dorm al carrer, no té menjar...

g) Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relaciona'ls amb la definició d'ésser humà:

Text 1:
"Si la consciència desapareix, no podem veure el món, aquest deixa de ser percebut, per tant, de ser possible."
Segons aquest text  la cosciència és aquella que ens permet percebre el món on vivim, alhora és individual i cadascú perceb el món d'una manera diferent. Els filòsofs idealistes defensen que les coses existeixen des del moment en que nosaltres som conscients de que allò existeix. Per exemple, quan veiem a una persona en realitat només veiem na cara, és la consciència qui la presenta en la ment per poder construïr la imatge.
Per altre banda es creu que la consciència fa possible la representació de cada un, i fer-se una imatge d'ell mateix. Per això hem de tenir una consciència ben clara per poder saber de nosaltres mateixos. Una persona autista no té aquesta consciència clara i per tan no pot construïr-se una imatge d'ell.
Gràcies a la consciència podem respondre a preguntes com: qui sóc realment ?, Quina és la meva identitat ?, a què s'assembla la meva pròpia personalitat ? ...

Text 2:

Aquest text ens presenta la visió d'un reclòs en un camp de concentració a l'Alemanya nazi. Ens explica breument l'experiència personal d'un home tancat a un dels camps d'extermini de jueus, i mostra com deixa de ser tractat com una persona, com un ésser humà digne.
Perd la llibertat, la identitat cultural i nacional, el nom, la família, els costums. Ho perd tot. Per tant, per més que tingui la intel·ligència social de la qual tots els éssers humans estem dotats, no pot expressar-se de cap manera: no és lliure i la seva vida no és digna. Li han pres la identitat i no és tractat com un ésser humà, així que la seva condició social ha estat reduïda a res, és inexistent.

Fet per tot el grup: Juliana Chiva, Gerard Flynn, Blanca Malfeito i Arnau Salvadó