VOCABULARI
Atenció: capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció, deixant els altres estímuls rebuts en la penombra
Axioma: proposició que no es pot demostrar, però que serveix com a fonament per a tot un sistema de veritats que es construeixen sobre ell
Concepte: conjunt de trets, notes o aspectes, que permeten identificar o classificar individus i objectes
Condició: circumstància, manera d'ésser, essencial perquè una cosa sigui o s'esdevingui
Conflicte: estat d’oposició
Costum: manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie
Democràcia: forma de govern i de la societat basada en la llibertat individual i la sobirania popular
Dignitat: valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets
Dogmatisme: hi ha veritats absolutes
Dret: facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot
Escèptics: persones que no creuen en l’existència de cap veritat, ni absoluta ni relativa
Ètica: teoria per resoldre els problemes morals, elaborada a partir de coneixements inductius presos de la història, de la psicologia, de la cultura o de qualsevol altra ciència, i que aspira a ser suficientment corroborada, i assolir una acceptació universal
Experiència: coneixement viscut i acumulat en la nostra memòria
Felicitat: estat d’ànim positiu. Meta que persegueix la filosofia
Felicitat objectiva: la forma de conviure, de relacionar-nos amb els altres, en l’afirmació dels valors que augmenten la nostra possibilitat de portar una vida desitjable i justa
Felicitat subjectiva: el que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres
Filosofia de la moral: estudia la moral com a part de la cultura humana, tenint-ne en compte la genealogia i els criteris de validesa
Llei del progrés moral de la humanitat: tota societat, cultura o religió, quan es deslliura de la misèria extrema, la por, la ignorància, el dogmatisme i l’odi al veí, camina convergentment cap un model ètic que inclou: la defensa de drets individuals, la participació en el poder, la lluita contra les discriminacions, la racionalitat com a forma de resoldre problemes, la funció social de la propietat, les seguretats jurídiques i les conductes d’ajuda
Mètode hipoteticodeductiu: permet elaborar una teoria ètica, una moral amb pretensions d’universalitat
Moral: sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents. Hi ha tantes morals com cultures
Moral transcultural: ètica
Norma: regla o pauta que cal aplicar per realitzar un raonament correcte
Normes de dret: s’imposen per coacció de l’autoritat
Normes morals: s’imposen per pressió social
Normes que provenen del costum: s’imposen per ensinistrament
Orígen: arjé
Problema: obstacle o limitació a la llibertat humana
Raó: manera de pensar basada en el pensament racional-filosòfic que inclour tots els fets científicament probables que utilitza arguments i que estableix lleis naturals que tenen un compliment necessari
Relativisme: no hi ha veritats absolutes. És subjectiu, ja que depèn de qui les defensa
Relativistes morals: persones que consideren que no es poden establir valors o normes universals
Valor: qualitat positiva o negativa, agradable o desagradable, atractiva o repulsiva, bona o dolenta, que tenen les persones, les coses o les accions, en relació al subjecte que les percep
Virtut: potència, eficàcia, d'alguna cosa
MOTS ENCREUATS
(Fet per tot el grup)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada