16 de març 2011

Karl Popper

Breu biografia:
Karl Popper, austríac, fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.
Va exposar la seva visió sobre la filosofia de la ciència en l'obra "La Lògica de la Investigació Científica". En aquesta obra aborda el problema dels límits entre la ciència i la filosofia i es proposa la recerca d'un anomenat "criteri de demarcació" entre les mateixes (ciència i filosofia) que permeti, de forma tan objectiva com sigui possible, distingir les proposicions científiques d'aquelles que no ho són. Aquest criteri no decideix sobre la veracitat o falsedat d'una afirmació, sinó que només si tal afirmació ha de ser estudiada i discutida dins de la ciència o, per contra, se situa en el camp més especulatiu de la filosofia.

Relació amb el que hem fet a classe:
Karl Popper planteja que el món que ens envolta, no és més que la combinació de 3 mons, anomenats d'aquesta manera: món 1, món 2 i món 3.
El món 1 es basa en l'empirisme, és a dir, la capacitat de conèixer i experimentar la realitat a a partir dels nostres sentits.
El món 2, es basa en la relació que ha de fer l'home durant el transcurs de la seva vida. Està afectat pel món material que l'envolta, encara que també l'utilitzi en benefici propi.
(Aquests dos mons dels quals Popper n'estableix l'existència tenen una relació bidireccional).
El darrer món, el món 3, afecta a tota la humanitat i es basa en la ciència i la cultura. El mateix Popper planteja un dubte en aquest món.

Falsa evidència: com ens afecta el món en la ment i com, en conseüència, el món elabora una teoria, ja sigui correcta o errònea. Un exemple de falsa evidència és que els humans són capaços de crear un món paral·lel al món 1. Es deu a una mala interpretació de les dades del món 1, és per això que Popper diu que hem de tenir una actitud crítica.













Visualitza aquest enllaç: http://youtu.be/s7oBJ59ziXQ 


Gerard Flynn

Més esquemes del tema 6

(Pàg. 116)


Pseudoconeixement: (fals). És una representació de la realitat que pot ser alterada. Exemple: la televisió. (És quan es considera a un coneixement indirecte, directe).


Llibertat: causada en gran part per les 3 revolucions amb més pes de la humanitat.
Escepticisme: estableix que no existeixen coneixements vertaders. Res se sap, si de cas es creu.
Kant: (actitud intermitja).
Conèixer: ser capaç de fer prediccions segures.


Gerard Flynn

7 de març 2011

Esquema tema 6


El subjecte és l'ésser intel·ligent dotat de consciència que fa l'acció de saber. L'objecte és la cosa coneguda. Tot i així, segons la interpretació de cada persona, el significat d'un objecte pot variar (tal i com explica René Descartes sobre els dos anys que va estar viatjant i coneixent altres realitats). Així doncs, un objecte és percebut de forma diferent segons el subjecte (pels sentits, el coneixement previ...).
La consciència ha d'existir en l'acció de conèixer. S'ha de ser conscient de que estas aprenent, i ha d'existir la intenció de conèixer, així com també una finalitat. Per exemple: si tu ensenyes a dir "bon dia!" a un lloro, no existeix coneixement, perquè el lloro no és conscient del què està aprenent, i no hi ha cap intenció al darrere. Simplement hi ha un aprenentatge.
Els objectes els podem dividir en tres grups: ideals, reals i ètics. El primer i l'últim grup són invencions de l'home, tot i que existeixen teories que no hi estan d'acord i, per tant, es produeix un debat (Plató no creu en aquests grups). Els ideals serien el nombre Pi, les formes geomètriques, etc. Els reals són els que existeixen, no es poden negar perquè les captes amb els sentits. Exemples: Barcelona, la pluja, un caball. Els ètics o valors són conceptes abstractes que els humans ens hem inventat. Exemples: justícia.
A més, el coneixement del subjecte pot augmentar, pot anar adquirint diferents graus de coneixement (en les llengües, matemàtiques, botànica...), mentre que el saber no admet graus. Ho saps o no ho saps, però no ho saps una mica o bastant.



Arnau Salvadó

23 de febr. 2011

Debat sobre la filosofia de la felicitat

Ser feliç és la recerca constant de totes les persones. Algunes creuen trobar la felicitat en els diners, altres en el plaer, altres en el sexe.
Hi ha moltes raons externes per a induir-nos a creure que la felicitat està amagada darrere d'una relació, un treball diferent, unes determinades possessions.
No obstant, la felicitat s'escapa una i altra vegada per a tots els que la busquem en les coses, l'excitació de relacions noves i diferents, els diners, el poder aparent que dóna la posició social, la riquesa. 
La meva experiència de felicitat em diu que es tracta de fluir, gaudir amb el que tenim, ser agraït, tenir un propòsit elevat en la vida, estimar i ser estimat, somiar i treballar pels nostres somnis, compartir el nostre temps amb la família, els amics .
Dit això, podriwa dir quin és el teu particular desig, per ser feliç? És a dir, quina és la teva filosofia per ser feliç?

Visualitza aquest enllaç: http://youtu.be/BXiU91IDQd0


Gerard Flynn

El multicularisme

És un problema o un benefici?
Opino que la diversitat de cultures és un factor enriquidor per la societat. Les cultures es poden aportar unes a les altres noves maneres de veure les coses i així ampliar-ne el camp de comprensió i de diversitat.
Per altra banda, el multiculturalisme pot ser desencadenant de competència entre cultures. En diversos casos, algunes cultures subestimen, trepitgen i rebutgen a les cultures convivents que les envolten, de manera que imposen la seva cultura sobre totes les altres fins al punt de poder arribar a substituir-les.
Malgrat els conflictes que pugui encadenar, ja siguin la falta de respecte i tolerància amb possibilitat de desencadenar en racisme, crec que la diversitat cultural és beneficiosa i necessària per la societat sempre i quan no es perdi el respecte entre les cultures.




Gerard Flynn