Breu biografia:
Karl Popper, austríac, fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.
Va exposar la seva visió sobre la filosofia de la ciència en l'obra "La Lògica de la Investigació Científica". En aquesta obra aborda el problema dels límits entre la ciència i la filosofia i es proposa la recerca d'un anomenat "criteri de demarcació" entre les mateixes (ciència i filosofia) que permeti, de forma tan objectiva com sigui possible, distingir les proposicions científiques d'aquelles que no ho són. Aquest criteri no decideix sobre la veracitat o falsedat d'una afirmació, sinó que només si tal afirmació ha de ser estudiada i discutida dins de la ciència o, per contra, se situa en el camp més especulatiu de la filosofia.
Relació amb el que hem fet a classe:
Karl Popper planteja que el món que ens envolta, no és més que la combinació de 3 mons, anomenats d'aquesta manera: món 1, món 2 i món 3.
El món 1 es basa en l'empirisme, és a dir, la capacitat de conèixer i experimentar la realitat a a partir dels nostres sentits.
El món 2, es basa en la relació que ha de fer l'home durant el transcurs de la seva vida. Està afectat pel món material que l'envolta, encara que també l'utilitzi en benefici propi.
(Aquests dos mons dels quals Popper n'estableix l'existència tenen una relació bidireccional).
El darrer món, el món 3, afecta a tota la humanitat i es basa en la ciència i la cultura. El mateix Popper planteja un dubte en aquest món.
Falsa evidència: com ens afecta el món en la ment i com, en conseüència, el món elabora una teoria, ja sigui correcta o errònea. Un exemple de falsa evidència és que els humans són capaços de crear un món paral·lel al món 1. Es deu a una mala interpretació de les dades del món 1, és per això que Popper diu que hem de tenir una actitud crítica.
