Treball cooperatiu: El coneixement ètic

ESQUEMA (feta amb el prezi)

VOCABULARI

Atenció: capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció, deixant els altres estímuls rebuts en la penombra

Axioma: proposició que no es pot demostrar, però que serveix com a fonament per a tot un sistema de veritats que es construeixen sobre ell

Concepte: conjunt de trets, notes o aspectes, que permeten identificar o classificar individus i objectes

Condició: circumstància, manera d'ésser, essencial perquè una cosa sigui o s'esdevingui

Conflicte: estat d’oposició

Costum: manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie

Democràcia: forma de govern i de la societat basada en la llibertat individual i la sobirania popular

Dignitat: valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets

Dogmatisme: hi ha veritats absolutes

Dret: facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot

Escèptics: persones que no creuen en l’existència de cap veritat, ni absoluta ni relativa

Ètica: teoria per resoldre els problemes morals, elaborada a partir de coneixements inductius presos de la història, de la psicologia, de la cultura o de qualsevol altra ciència, i que aspira a ser suficientment corroborada, i assolir una acceptació universal

Experiència: coneixement viscut i acumulat en la nostra memòria

Felicitat: estat d’ànim positiu. Meta que persegueix la filosofia

Felicitat objectiva: la forma de conviure, de relacionar-nos amb els altres, en l’afirmació dels valors que augmenten la nostra possibilitat de portar una vida desitjable i justa

Felicitat subjectiva: el que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres

Filosofia de la moral: estudia la moral com a part de la cultura humana, tenint-ne en compte la genealogia i els criteris de validesa

Llei del progrés moral de la humanitat: tota societat, cultura o religió, quan es deslliura de la misèria extrema, la por, la ignorància, el dogmatisme i l’odi al veí, camina convergentment cap un model ètic que inclou: la defensa de drets individuals, la participació en el poder, la lluita contra les discriminacions, la racionalitat com a forma de resoldre problemes, la funció social de la propietat, les seguretats jurídiques i les conductes d’ajuda

Mètode hipoteticodeductiu: permet elaborar una teoria ètica, una moral amb pretensions d’universalitat

Moral: sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents. Hi ha tantes morals com cultures

Moral transcultural: ètica

Norma: regla o pauta que cal aplicar per realitzar un raonament correcte

Normes de dret: s’imposen per coacció de l’autoritat

Normes morals: s’imposen per pressió social

Normes que provenen del costum: s’imposen per ensinistrament

Orígen: arjé

Problema: obstacle o limitació a la llibertat humana

Raó: manera de pensar basada en el pensament racional-filosòfic que inclour tots els fets científicament probables que utilitza arguments i que estableix lleis naturals que tenen un compliment necessari

Relativisme: no hi ha veritats absolutes. És subjectiu, ja que depèn de qui les defensa

Relativistes morals: persones que consideren que no es poden establir valors o normes universals

Valor: qualitat positiva o negativa, agradable o desagradable, atractiva o repulsiva, bona o dolenta, que tenen les persones, les coses o les accions, en relació al subjecte que les percep

Virtut: potència, eficàcia, d'alguna cosa

 

MOTS ENCREUATS

                                                          

(Fet per tot el grup)

La moral

A classe hem vist un reportatge sobre el programa "Redes", emès per "la 2" i que protagonitza Eduard Punset. En aquest reportatge hem pogut veure les conclusions a les que va arribar Mark Hauser sobre la moralitat.

Aquest psicòleg de la Universitat de Harvard afirma que la moral és innata, és a dir, naixem amb ella. Hi ha uns principis universals que ens fan distinguir entre el bé i el mal que portem als gens. Per tant, defensa que, encara que la religió vulgui ensenyar moral, les persones no morals ja en tenen perquè han nascut amb ella.

Parla sobre la capacitat exclusivament humana de la correspondència: ajudem a algú o fem algun favor, esperant-ne un altre a canvi. No cal que ens el tornin a l'instant, però si que esperem que ens retornin l'ajuda al cap d'un temps. En canvi, la resta d'animals s'ajuden entre sí però no esperen res a canvi, no tenen aquesta capacitat de correspondència.

Tot i així, les tres primeres qualitats humanes que apareixen són:

1- El narcicisme: és la primera qualitat que apareix, ja que al viure en societat, l'individu vol quedar bé davant del grup. Exemple: esperar el teu torn a la cua de l'autobús i no ser egoísta i colar-te davant de tots.

2- Empatia: és la segona qualitat que apareix en els humans. L'empatia consisteix en saber interpretar els sentiments i sensacions de les altres persones. Exemple: ajudar econòmicament a un país afectat per un terratrèmol o tsunami sense conèixer cap habitant. L'empatia que sents fa que reconeguis el dolor i el mal moment que passen.

3-Llenguatge: diu que la capacitat d'apendre el llenguatge també és innata i apareix ràpidament en els humans (quan som nadons). Com a exemple va posar un dels grans defensors de la teoria sobre el llenguatge, Noam Chomsky. Chomsky, igual que Hauser, són innatistes, és a dir, que defensen que hi ha qualitats com el llenguatge amb les quals es néix. Chomsky va demostrar la seva teoria amb fets observables a partir de la conducta dels nens: aquests, parlen tot i la pobresa d'estímuls. Així, el llenguatge creix igual que et creixen els peus.

Per tant, si podem observar accions de caràcter moral que un nen porta a terme sense haver-les vist abans (per tant, no les està imitant), podem concloure que la moral és innata.

En el reportatge també s'explica la importància que se li dóna a les accions, mentre que les omissions no ho són tant. Si tu mates a algú directament, se't jutjarà per haver-ho fet (acció). En canvi, si no col·labores amb cap ONG vol dir que no estàs ajudant a persones i per tant, estàs deixant que morin. Però com que és una omissió, no ets conscient que "estàs deixant que mori gent" al no col·laborar amb cap ONG, no se't jutjarà. El què diferencia les accions de les omissions és la intencionalitat: en les accions hi ha una intenció clara, mentre que en les omissions no n'hi ha o és difícil de veure-la. Tot i així, hi ha països en què si no ajudes a algú que es vol fer mal, ets tan culpable per no haver-lo ajudat com si haguéssis estat tu el que li ha fet el mal.

Per altra banda, ens parlen sobre la gramàtica universal de la moral. Diuen que és igual per a tots, però que la forma de concretar-la és diferent. Per exemple, al sud d'Estats Units, si l'home descobreix a la seva dona al llit amb un altre home, ell és qui s'encarrega de castigar-la, mentre que a països musulmans, si un home enganxa a la seva dona amb un amant, és la família femenina de la dona (ties, mare, germanes, cunyades...) qui s'encarreguen de castigar-la. La gramàtica moral, per tant, és igual per a tots: la infidelitat no està ben vista en cap cultura, però la forma, en aquest cas, la persona que concreta el càstig és diferent segons la cultura.

Per concloure, el reportatge de "Redes" parla sobre la conducta d'un humà quan està en un grup. Quan un humà està sol i ha d'anar en contra dels altres, és més dèbil perquè està sol; però quan forma part d'un grup, és a dir, està integrat en un grup, la seva conducta canvia. Els elements universals als quals les persones ens aferrem a l'hora de canviar el comportament són els "punts d'anclatge", que vindrien a ser uns punts referents per a pendre una decisió. Per fer més visual i exemplificar aquesta conclusió, van utilitzar un joc amb nens petits.

Aquest joc consistia en tirar la pilota als altres, i hi havia dos possiblitats: tirar-la al terra fent-la rebotar per passar-li a alguna persona, o tirar-la directament a alguna persona per "eliminar-la". La persona tocada per la pilota directament s'havia d'assentar al terra i només es podia tornar a aixecar si agafava la pilota i li tirava directament a algú altre. Per posar-hi més emoció, van lligar-li un braç a un nen, van tapar-li els ulls a una nena i a una altra li van lligar les cames. A mesura que el joc transcorria, vam poder observar diverses coses:

- Els que tiraven la pilota al principi no anaven a eliminar a la gent perquè apareixa el narcicisme i no volien quedar com uns egoistes davant dels altres.

- Quan s'eliminava algun dels nens "discapacitats", els altres intentaven ajudar-los perquè es salvéssin i es poguéssin tornar a posar d'empeus i seguir jugant. Això vol dir que va aflorar l'empatia en ells.

- En el moment en què van dir a quatre nens de formar un equip, aquests es van cohesionar i van eliminar moltíssim més ràpid i a més gent. Però quan els altres van veure que hi havia un grup, de forma independent també van dividir-se en grups per poder eliminar als nens del grup.

En conclusió, en aquest reportatge d'Eduard Punset hem pogut descobrir diversos aspectes de la ment humana com el narcicisme, el llenguatge, la gramàtica universal moral i la conducta quan es passa de ser un individu sol a formar part d'un equip.

Arnau Salvadó

Mètode comparatiu aplicat a la intel·ligència humana i dels animals

Per aplicar el mètode comparatiu en el cas de la intel·ligència humana i la dels primats ens basarem en el programa "Redes", presentat per Eduardo Punset, que s'emet a televisió espanyola.

Farem servir dos programes en concret dedicats a la comparació de la ment dels primats amb la dels humans a partir de les investigacions dels centres on treballen Joseph Call i Michael Tomasello, a Alemanya.

En el documental que hem vist a classe s'ha parlat sobre la intel·ligència dels humans posant especial èmfasi en l'espècie a la qual pertanyíem en els nostres orígens. Els 2 vídeos que hem vist es basen en l'anàlisi comparatiu entre aquests animals que ens precediren i nosaltres.

En el primer vídeo, Eduard Punset junt a un especialista observa el comportament d'alguns d'aquests micos. Els que presenten més semblances respecte els humans segons els estudis fets són: els bonobos, els orangutans i els ximpancès. S'hi observen actuacions força interessants en la seva forma d'actuar, que sembla molt lògica i raonada.

En el segon vídeo, s'analitza l'home i se'l compara amb els primats. En aquesta part, l'anàlisi comparatiu es fa més evident sotmetent a les mateixes proves tant a humans com a altres primats. En alguns casos, ells ens superen i pensen i actuen de forma inclús més ràpida que a la d'un nen entre 2 i 8 anys, com els que apareixen en el vídeo.

Segons un estudi realitzat, sempre generalitzant, els nens entre 2 i 8 anys actuen per la imitació i els costa molt més adonar-se de l'error que han comès i les conseqüències que origina.

El documental pretén deixar constància de les moltíssies semblances que tenim els homes envers els simis. Els simis, com també nosaltres, són capaços de: fabricar eines, indentificar que no tot és el que sembla que hauria de ser, buscar solucions a situacios adverses i aprendre dels erros per no topar dues vegades amb la mateixa pedra encara que a vegades sigui inevitable i equivocar-se.

La conclusió final extreta d'aquest programa de televisió envers el mètode comparatiu és que la diferència principal entre la intel·ligència dels micos i la nostra és el llenguatge. Ells no es comuniquen, de manera que quan aprenen o descobreixen alguna cosa, aquesta mor amb ells. En nosaltres, quan algú fa un descobriment, el transmet a un altre o el deixa per escrit de manera que quan algú altre neixi, aprengui els coneixements anteriors i pugui fer descobriments nous. Es tracta d'una intel·ligència acumulativa. En canvi, la intel·ligència de la resta dels primats queda estancada a causa de la inexistència del llenguatge.


Gerard Flynn                                                             

Filofotos

Quan algú que ens somia mor, es mor també una part de nosaltres, "de Miguel de Unamuno".

Tanca els ulls i veuràs, "de Joseph Joubert".

Gerard Flynn

Filòsofs i les seves obres

PLATÓ-Va ser un filòsof les obres del qual eren expressades mitjançant un diàleg, el protagonista del qual solia ser Sòcrates.

•  "Eutifron", en la qual tracta el tema de la pietat però no arriba a cap definició en concret.   
•  "Giorgias", ens parla de la política, de la injustícia i sobre la força que del poder sobre els filòsofs.
• "Fedon", tracta sobre l'ànima i també sobre la seva immortalitat.
• "Teeto", parla del coneixement vertader i les il·lusions del món.

ARISTÒTIL-la seva obra és més densa que la de Plató, no essent de caràcter tant literari, sinó moltes obres són les lliçons que impartia-

• "Sobre l'ànima", tracta de nou sobre la immortalitat de l'ànima. 
• "Sobre la Filosofia", critica la part matemàtica de la teoria de les Idees. 
• "Segons", està basada en la demostració científica.

FRIEDERICH NIETZSCHE-considerat un dels pensadors moderns alemans més influents del segle XIX- Malgrat la obra de Nietzsche és molt extensa, la classificació és únicament cronològica així que posaré dues obres seves:

• "Sobre la veritat i mentida en sentit extramoral", on fa una crítica del cientifisme i, per tant, del positivisme (corrent filosòfica que creu que l'únic coneixement autèntic és el científic).

• "L'Anticrist", on Nietzsche identifica en el cristianisme tot el mal social, la causa per la qual el Món sofreix.

RENÉ DESCARTES-va ser una de les figures clau de la revolució científica- No té etapes diferencials, però podem esmentar una de les seves obres més destacades:

• "Discurs del mètode per a dirigir correctament la raó i trobar la veritat en les ciències", on imposa nous principis filòsofics i intenta fer veure que la nova ciència, basada en les matemàtiques, triunfarà. 

DAVID HUME- figura clau de la Il·lustració escocesa- Tampoc té uns períodes senyalatats, així que esmentarem únicament una obra.

• "Tractat sobre la naturalesa humana" , és un intent de introduir els aspectes del mètode de raonament experimental en les qüestions ètiques.

Juliana Chiva